dijous, 26 de juny del 2008

excursió adaptada al Museu del Ferrocarril

Ens havien dit que el museu era adaptat, i efectivament ho era. Però cal tenir en compte un parell de detalls:
1. L’ascensor que puja al pis on hi ha l’audiovisual és més aviat petit i només hi cap una cadira de rodes, per la qual cosa no és recomanable anar-hi amb un grup nombrós de cadires. A l’excursió que va organitzar el GOM (Grup d’Oci de MIFAS) n’hi havia 13, de manera que vam tardar molt en pujar i baixar del 1er pis i ens va quedar poc temps per veure la resta del recinte.
2. No us espanteu si veieu un munt de grava i uns rails insuperables davant del dipòsit de locomotores: és cert que les cadires de rodes no hi poden passar per davant, però es pot entrar amb comoditat a la part coberta del dipòsit i veure les locomotores des de darrera. El dipòsit de locomotores és la part més interessant del museu.
Les dues fotos estan fetes per Anna Ma Guillén. Per acabar, us deixo un enllaç a la web del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. No en feu massa cas: a la web sembla un museu gran i impressionant, però en realitat, amb l’excepció del dipòsit de locomotores, és petit i poc espectacular.

dimecres, 18 de juny del 2008

els fan pobres

Els poders públics van prometre que els serveis socials s’universalitzarien, és a dir, que deixarien d’adreçar-se només als més pobres i que passarien a ser també per a les classes mitjanes. S’ha complert el que es prometia? Diria que a mitges. És cert que ara tothom, sense distinció d’ingressos, té dret als serveis socials. Però hi ha una trampa: si no ets pobre, et fan pobre.

Un cas molt evident és el de les quotes dels usuaris de residència: la Generalitat ha establert unes aportacions que poden privar-los de tots els seus ingressos, excepte una petita quantitat, igual per a tothom, que se’ls garanteix com a “diners de lliure disposició” (també s’anomenen “diners de butxaca”) per a les seves despeses personals. Aquest any els deixen amb 190 euros al mes.

Podria dir-se que l’administració els fa pobres. En primer lloc, 190 euros al mes és una quantitat insuficient perquè una persona jove pugui portar una vida normal. Intenteu-ho, veureu com gasteu més. En segon lloc, no és lògic fixar una quantitat idèntica per a tothom, sense deixar possibilitats d’aconseguir més ingressos. Si un usuari té la pensió mínima –miserable– no contributiva, es queda amb 190 euros; si té una pensió millor, es queda amb 190 euros; si treballa i té un sou mileurista, es queda igualment amb 190 euros. Res del que faci no li permet millorar la seva situació.

Crec que aquest sistema de pagament és una perversió de la idea d’igualtat. Les persones, fins i tot les que tenen limitacions, no han de resignar-se a què “els visquin la vida”, sinó que han de prendre les regnes de la seva existència, superar-se contínuament, fixar-se reptes nous i més alts cada vegada, no renunciant a realitzar-se plenament. L’actual govern d’esquerres podria assumir-ho, perquè les esquerres no han pretès mai defensar la igualtat absoluta, ni tan sols en el comunisme de Stalin. Es pot defensar la igualtat progressiva, o la igualtat d’oportunitats, però s’ha de deixar un marge a la iniciativa de l’individu. Altrament es perverteix la idea d’igualtat.

Un últim apunt: aquest any els diners de butxaca han pujat, respecte a l’any anterior, menys que l’IPC de 2007. Per tant, la capacitat adquisitiva ha disminuït. Si abans els usuaris de residència eren pobres, ara encara ho són més.

dissabte, 14 de juny del 2008

amb les àvies

La Festa de la Primavera de Garriguella està dedicada a la gent gran del poble. A l’àvia Quimeta, que viu a Garriguella, li agrada convidar-nos (als seus nets) al dinar de la Festa i nosaltres procurem assistir-hi, ja que és una de les poques ocasions en què ens reunim en família. Aquest any l’arròs a la cassola va ser deliciós.

Després del dinar vam anar a Roses a veure l’àvia Catalina. Viu en un bungalow de la residència Nova Vida, un petit habitatge amb cuina, sala d’estar i jardí, que, en ser al costat d’una residència per a gent gran, té disponibles molts dels serveis de la residència. Les dues àvies van estar molt contentes de veure’ns... i nosaltres de poder passar el dia amb elles.

diumenge, 1 de juny del 2008

les flors de MIFAS

L’associació MIFAS va exposar un aparador floral a l’interior del Teatre Municipal en el marc de ‘Girona, Temps de flors’ 2008. La composició estava feta amb culleres i forquilles de plàstic: quatre culleres juntes formaven una tulipa i un mànec amb trossets de forquilla es convertia en flors de diferents formes i colors. L’efecte era preciós, la gent comentava que els hi havia agradat molt.
_
Els autors de l’aparador van ser els usuaris del Taller ocupacional de MIFAS de Riudellots de la Selva. La idea va sortir d’una monitora del taller, que va explicar que un any el seu fill va fer, a l’escola, una rosa de sant Jordi amb un sistema similar.

A la foto hi sortim en Paco i jo. Estem davant d’una porció de gespa amb flors naturals, que coronava la composició floral. La segona foto és un detall de les flors de l'associació. Ambdues estan fetes per Montse Boix.