taller de cuina a MIFAS

Ahir els usuaris de la residència MIFAS van fer la primera sessió del taller de cuina, que va consistir en l’elaboració de dos pastissos. És el primer cop que el centre organitza una activitat de cuina per als usuaris, tots persones amb discapacitat física. Els que tenen una mobilitat més reduïda hi van col·laborar escampant el caramel i col·locant les galetes. Els més autònoms també van participar-hi abocant-hi el flam i la xocolata. Es van fer servir només productes naturals, dietètics i sense sucre (amb fructosa), perquè els usuaris amb necessitat d’una dieta especial en poguessin menjar. L’activitat va ser un èxit en participació, i està previst, per a una propera sessió, fer un taller de pa.

la cooperativa de garriguella

La Cooperativa de Garriguella § és un dels cellers amb més tradició en l’elaboració del vi de l’Empordà. Les reformes de 2008 hi han incorporat una botiga i un bar on es fan tapes i tasts de vins. És recomanable provar el granissat de garnatxa i el de sangria. El de sangria em va encantar.

És un bon lloc per a anar de visita. Hi van autocars de jubilats que hi paren a provar el vi del país. Si els visitants venen en un grup nombrós, es poden repartir en grups de 20. S’està preparant una sala d’audiovisuals per a mostrar als clients el procés d’elaboració del vi. Encara no està acabada, però s’espera inaugurar-la en breu.

La reforma també inclou una façana nova, un magatzem i unes caves per a envellir el vi. Les caves eren un deute històric de l’entitat: era estrany que un celler amb tanta tradició com la Cooperativa Agrícola de Garriguella no disposés d’un espai adequat per a elaborar vi de reserva. Per fi s’ha esmenat aquesta mancança.

.
L’accessibilitat del recinte és correcta: dues rampes permeten entrar-hi (tot i que una d’elles té una pendent pronunciada), un elevador permet baixar a les caves i hi ha lavabo adaptat. Potser és per l’orgull d’haver viscut al poble durant tants anys, però la façana nova de la Cooperativa em va semblar preciosa.

platja accessible

La platja de Sant Antoni de Calonge és la més còmoda d’utilitzar pels usuaris de la Residència MIFAS. El mes d’agost hi van tres cops per setmana. Ahir hi vam anar, i en vaig fer un parell de fotos. A part dels serveis habituals en les platges accessibles (cadires amfíbies, passarel·les, personal de suport,...) disposa d’una zona d’ombra àmplia i còmoda, amb terra i sostre de fusta. Ahir gairebé ningú no es va banyar, perquè el cel estava encapotat i feia fresca, però normalment s’utilitzen les 5 cadires amfíbies (més que suficients) i el personal de suport les condueix amb molta amabilitat.

Us deixo un enllaç a una Guia de Platges Accessibles d’Espanya. Veureu que a les comarques gironines n’hi ha a Roses, Calonge, Cadaqués, Pals i Torroella de Montgrí. En la nostra opinió, la millor és la Platja de Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge.

bungalows Nova Vida

Els bungalows de la Residència Nova Vida de Roses estan pensats per una parella gran relativament autònoma, amb necessitats de suport puntual. La meva àvia hi viu sola i utilitza alguns dels serveis de la Residència: menjador (tot i que pot esmorzar i sopar al bungalow), consulta mèdica, teleassistència i serveis complementaris (perruqueria, podologia,...).

Davant del bungalow hi ha un petit jardí. A la foto es veuen dues portes, però les dues són de la mateixa unitat d’habitatge: una condueix a la cuina-sala d’estar i l’altra al dormitori. Al dormitori (no en tinc foto) hi ha dos llits individuals, un armari emportat i, al fons, un lavabo adaptat amb rentadora. La sala d’estar és personalitzable. Hi ha espai per posar-hi sofà, televisió, prestatgeries i taula. Quan jo hi vivia amb ella, a la taula hi tenia un ordenador amb connexió a Internet. Ara ella hi té una ràdio. La cuina consta de fogons elèctrics i nevera, i està separada de la sala d’estar per un moble baix.

Crec que, dins de les seves possibilitats, el bungalow és una bona opció. Quan hem anat a veure l’àvia, l’hem vist contenta. El darrer cop ens va ensenyar el jerseiet que està fent pel besnét que li ha de néixer el setembre. Felicitats, cosinet.

excursió adaptada al Tibidabo

El parc d’atraccions Tibidabo ha anat incorporant atraccions des de 1899 i actualment en conté algunes que són accessibles. El GOM hi va organitzar una excursió el dissabte passat, amb un autocar que va quedar ple molts dies abans de la data de sortida. Ben cert que no tots vam poder pujar a les muntanyes russes, però sí que vam gaudir d’altres atraccions, com el laberint de miralls, que eren del tot accessibles en cadira de rodes. Dos ascensors ens van transportar als diferents nivells del parc, i vam estar passejant entre víkings i ruïnes asteques. Vam dinar a la zona de picnic, que compta amb taules de fusta, humidificadors i pèrgoles cobertes d’estora per a menjar a l’ombra. A cada taula hi caben, una mica justes, dues cadires de rodes.

El que més ens va agradar va ser la vista des del mirador: la ciutat de Barcelona es va desplegar als nostres peus amb tots els seus monuments, edificis i avingudes emblemàtiques. Impressionant.

Un últim apunt: es pot accedir a l’interior de la basílica del Sagrat Cor (1902-1961), situada a l’entrada del parc. Val la pena veure els mosaics de la cripta i l’edifici neogòtic que hi ha al damunt. Vaig comprar unes postals del temple a la botiga de records i la dependenta em va dir: si vols pots entrar-hi, hi ha un ascensor. No vaig poder dir que no. Tot i així, els vaig visitar en poc temps, perquè estaven a punt de començar dos casaments. En sortir, vaig fer una foto a una de les núvies en el moment d’entrar a l’altar.

en una foto del diari

El dissabte vaig sortir en una foto del Diari de Girona. La notícia parlava d’unes obres al centre de la ciutat que van provocar uns embussos. El fotògraf del diari anava tirant fotos i, per casualitat, vaig sortir en una.