XIVè taller de cuina de MIFAS

Aquest cop ha sigut un pastís de poma amb la massa elaborada pels mateixos usuaris de la residència. Anteriorment ja s’havia fet un pastís de poma (amb la massa de pa de pessic), i ara s’ha provat una recepta diferent. El taller de cuina per a persones amb discapacitat física de la residència MIFAS ja ha fet pizza, panellets, pastís de pinya, crema, xocolata,... Tot els ha quedat boníssim. Com sempre, s’han utilitzat ingredients aptes per a diabètics i per a dietes estrictes: margarina light i fructosa en lloc de sucre. Crec que s’han fet veritables obres d’art.

convidat

El dissabte en Quim de Palafolls ens va convidar a dinar a casa seva. Vam menjar llom a la sal amb salsa de ceps. Boníssim, la Marta és una molt bona cuinera. Hi vaig anar amb l’Alba i l’Albert, dos amics de Banyoles, que van conduir la meva furgoneta. Penjo una foto en què sortim en Quim i jo.

.

una d’autobusos

Intentar agafar un autobús urbà en cadira de rodes és una autèntica caixa de sorpreses, perquè no saps si podràs pujar-hi fins que hi ets a dins. La sorpresa d’ahir va ser positiva: L’autobús que vaig intentar agafar no tenia rampa (tot i que era adaptat, la rampa havia desaparegut, cosa bastant freqüent), però el conductor, molt amable, va trucar per mòbil a la seva empresa i, al cap d’una estona, em van enviar un vehicle adaptat que em va recollir, només a mi, i em va portar al meu destí. Em van facilitar el viatge de tornada amb el mateix mitjà i, a sobre, no em van cobrar el primer trajecte, per haver-me hagut d’esperar.

Crec que es van portar molt bé amb mi. Durant el sopar, ho vaig comentar a la Raquel, una companya de taula, i em va dir: “Això només et passa a tu, perquè et veuen seriós i et respecten. A mi no m’ho fan, potser perquè em veuen jove; crec que em prenen el pèl”. No sé si és cert. Segurament TMG no enviarà un vehicle adaptat cada cop que una persona amb discapacitat no pugui pujar a un autobús d’una línea que en teoria és adaptada. En tot cas, m’agrada veure que encara hi ha persones que intenten adaptar el servei per arreglar el teu problema (si és possible). És una mostra reconfortant de sentit comú.

carnet de la UdG amb bufanda

Avui m’he fet el carnet d’estudiant de la UdG. M’he matriculat d’una assignatura (Estètica) de la carrera d’Arquitectura. Per cursar una sola assignatura a la UdG cal fer-ho com a estudiant visitant. Com a passatemps, em va semblar una bona idea. A la foto del carnet se’m veu ben abrigat, amb anorac i bufanda. Sembla un carnet d’alpinista, o d’explorador de l’Antàrtida.

.

assemblea de la Fràter a Tortellà

El poble de Tortellà és mundialment conegut per les seves colleres de fusta (i per les xiruques). Ahir la Fràter de Girona hi va fer, per primer cop, la seva assemblea anual, de manera que vam tenir l’oportunitat de veure l’església (molt ben adaptada) i el local social, anomenat El Casino, que l’ajuntament ens va cedir molt amablement per tal de fer-hi l’assemblea. El Casino disposa d’una gran sala polivalent, amb capacitat per unes 300 persones, i és força accessible, tot i que hi ha un petit esglaó a l’accés al pati de la seva vessant sud. El local disposa de taules plegables i cadires de fusta, que ens van anar molt bé per al dinar que va preparar el càtering d’Argelaguer. Al bar de la Societat Casino hi ha lavabo adaptat. Us penjo unes fotos del dia.

Les fotos de la façana no fan justícia a l’esplèndida església de Santa Maria de Tortellà (1787-1796). Principalment neoclàssica, té alguns elements neogòtics, com el desafortunat timpà o les llunetes de les voltes. L’interior és espectacular; em van agradar en particular les voltes amb llunetes neogòtiques de les capelles laterals. Hi havia poca llum i no les vaig poder fotografiar.

Per acabar, us deixo una foto d’una farola amb forma de cullera, mostra de la tradició del poble en fabricar aquest tipus d'estri.