He participat en un vídeo de suport a la Marató, per a les lesions medul•lars i danys cerebrals adquirits. La gravació consistia en un ball en què ens uníem tant voluntaris com persones amb discapacitat. S’ha fet un debat per escollir entre dues opcions: ballar tots asseguts, per transmetre que tots som iguals, o fer-ho cadascú com podia, uns en una cadira i altres drets, per transmetre que intentem que cada persona faci tot el que pugui. Aquest segon missatge ens agradava més, però és més difícil que s’entengui a través d’un ball. Ho hem votat. Jo he defensat l’opció de ballar tots asseguts, que és la que ha sortit guanyadora. Tots teníem molt clar que la igualtat s’aconsegueix intentant que cadascú faci tot el que pot fer. Quan anem junts a ballar de veritat, tothom balla com millor pot fer-ho, uns a peu dret i altres asseguts en una cadira de rodes. Per això no ens ha fet por, en aquesta ocasió, simplificar el missatge. Us poso una foto de l’assaig.
0 comentaris:
Publica un comentari