Notes i comentaris de Joan Vicenç

vídeo en suport a La Marató de TV3

2010-12-19T21:43:00.003+01:00

He participat en un vídeo de suport a la Marató, per a les lesions medul•lars i danys cerebrals adquirits. La gravació consistia en un ball en què ens uníem tant voluntaris com persones amb discapacitat. S’ha fet un debat per escollir entre dues opcions: ballar tots asseguts, per transmetre que tots som iguals, o fer-ho cadascú com podia, uns en una cadira i altres drets, per transmetre que intentem que cada persona faci tot el que pugui. Aquest segon missatge ens agradava més, però és més difícil que s’entengui a través d’un ball. Ho hem votat. Jo he defensat l’opció de ballar tots asseguts, que és la que ha sortit guanyadora. Tots teníem molt clar que la igualtat s’aconsegueix intentant que cadascú faci tot el que pot fer. Quan anem junts a ballar de veritat, tothom balla com millor pot fer-ho, uns a peu dret i altres asseguts en una cadira de rodes. Per això no ens ha fet por, en aquesta ocasió, simplificar el missatge. Us poso una foto de l’assaig.

viatge a Madrid

2010-10-14T10:42:00.004+02:00

He estat dos dies a Madrid amb el grup d’oci, el GOM. Hotel adaptat, museus, estació d’Atocha, parc Warner, palau reial i catedral. Hem visitat un munt de llocs imprescindibles, tot i que ens n’han quedat alguns per veure. Tinc motius per tornar-hi. Penjo unes fotos del viatge.

trobada a Besalú

2010-09-26T20:24:00.007+02:00

Besalú és un poble preciós, amb un casc antic maquíssim i quatre esglésies romàniques. Un poble perdut i allunyat de tot, això també cal dir-ho. La Fràter aquest any hi ha fet la trobada de post-colònies, i això m’ha donat l’oportunitat de visitar-lo i apreciar el que té i el que hi ha. El que més destaca és el pont vell i l’església de Sant Pere. Penjo unes fotos d’alguns llocs interessants.

amb la Fràter

2010-08-07T15:11:00.001+02:00

He estat uns dies amb el grup de colònies de la Fràter a Sant Feliu de Pallerols. Uns dies molt ben aprofitats i un poble fantàstic. Les colònies de la Fràter són una experiència peculiar, una activitat organitzada i gestionada per persones amb discapacitat física, amb un responsable discapacitat que hi participa i hi viu com els demés.

Deixo una foto del dia en què vam anar a la platja.

visita al conjunt romànic de Sant Cugat del Vallès

2010-08-07T15:06:00.003+02:00

El Grup d’Oci de MIFAS ha visitat el conjunt romànic de Sant Cugat del Vallès. Un monestir molt ben restaurat, que s’ha fet accessible amb rampes de pedra, perquè no desentoni amb l’original. El claustre és preciós. La visita guiada és amena i entretinguda, t’expliquen el sentit de cada peça i et conten la llegenda del gall del monestir. Un conjunt molt recomanable.

excursió a l'aquàrium de Barcelona

2010-06-30T19:58:00.000+02:00

El Grup d'Oci de Mifas ha fet una excursió a l'aquàrium de Barcelona. En poso unes fotos.

visita a Montserrat

2010-05-28T11:48:00.003+02:00

Hem fet una visita a Montserrat amb el GOM. Vam pujar amb cremallera, que està adaptat, i vam sentir el virolai. Vaig fer fotos, però em van quedar tortes, de manera que posaré les que m'ha cedit per a aquest fi l'Anna Ma, que és molt més bona fotògrafa que jo.

la Casa de les Dunes

2010-05-17T20:10:00.001+02:00

La Casa de les Dunes és un refugi propietat de MIFAS amb cuina i 14 llits que es lloga a qui vulgui fer-hi estada. És una casa de pedra, molt ben arreglada i amb unes vistes espectaculars. El cap de setmana hi he estat amb els de la Fràter. Tots hem coincidit en què la casa estava tant i tant bé. Perfectament adaptada, amb grua, cadires de dutxa,... Un lloc tranquil, ideal per perdre’s-hi un dies.

més flors

2010-05-14T19:33:00.003+02:00

façana de la residència Mifas en ocasió de Temps de Flors

2010-05-13T19:40:00.004+02:00

La façana de la residència Mifas s’ha decorat en ocasió de la 55a edició de Temps de Flors de Girona. La proposta consisteix en flors elaborades amb ampolles de plàstic reciclades. Les ampolles de llet s’obren en 4 tires allargades, que representen els pètals, i al centre s’hi col·loca una ampolleta d’aigua també tallada i oberta.

una joia de les barreres inexplicables

2009-12-08T20:14:00.003+01:00

El meu germà, que acaba de tornar de Mèxic, ha portat una joia de les indicacions per a persones amb discapacitat. Un cartell en un Wall Mart de Playa del Carmen: prohibido bajar por las escaleras en silla de ruedas.

forat d’ascensor sense ascensor

2009-11-11T21:17:00.003+01:00

Anar en metro a Barcelona en cadira de rodes és una experiència que no recomano: saps per on has entrat, però no saps per on podràs sortir. Cal agafar tres ascensors per arribar a l’andana, i uns altres tres per sortir a la superfície. Massa aparells que poden fallar. Aquest diumenge la meva germana va insistir en què ho provés. Prèviament havia preguntat per telèfon si les estacions que havíem d’agafar eren adaptades. Cap problema, li van dir. Però, quan arribem a Lesseps, ens trobem que en el forat de l’ascensor no hi ha ascensor. Ella, molt enfadada, li pregunta a l’empleat perquè li havien dit que era accessible, i aquest li respon “que sí que és accessible, mira: hi ha ascensor”. Es referia a un dels tres que cal agafar, el que baixa fins al punt de venda de tiquets. Sí, però: i per anar fins a l’andana? No s’havia parat a pensar-ho. Vam haver de sortir dues estacions més enllà, i agafar uns quants autobusos per desfer el camí fet de més. Definitivament, sempre que pugui demanaré un taxi.

cap de setmana de MIFAS a Blanes

2009-10-20T22:00:00.005+02:00

Els socis compromissaris de MIFAS, els que vam assistir a l’assemblea general, vam poder participar en una trobada a l’hotel Blaumar en què es van tractar temes d’oci accessible. Vam veure un recull fotogràfic d’activitats promogudes per l’associació i una exhibició de ball en cadira de rodes, vam provar unes bicicletes adaptades –handbikes– i vam participar en un taller de risoteràpia. Recordo que en una de les dinàmiques de risoteràpia ens llançàvem unes pilotes i, quan una s’extraviava, la recollien uns participants-satèl·lit que anaven fent bip bip bip. Va ser divertit, i va servir per què ens coneguéssim tots millor.

a l’ajuntament de Ripoll amb en Puigcercós

2009-09-07T19:51:00.002+02:00

Hem anat amb la Junta de MIFAS a l’Ajuntament de Ripoll per una entrevista amb en Puigcercós, el president d’ERC. En Pere li ha dit que la Generalitat tarda molt a pagar i en Puigcercós s’ha justificat dient que tots estem igual. Li hem dit que les entitats de Girona no estan prou representades en els òrgans de Catalunya, com el PRODEP. Al final, en Pere li ha explicat l’oferta de turisme adaptat de les comarques gironines i li ha demanat que la Generalitat en faci difusió i la promogui. Això sí que li ha interessat. A Olot es pot donar una volta en un globus que està adaptat per què hi pugi gent en cadira de rodes. Seria bo que els turistes ho sabessin. En Puigcercós ens ha dit que ho entenia. Com a mínim, li ha demanat a en Pere una targeta per si ha de contactar amb nosaltres.

escapada a La Seu d’Urgell

2009-08-23T21:45:00.008+02:00

Avui la meva germaneta m’ha portat les fotos de l’escapada que vam fer amb els meus germans a La Seu d’Urgell. Ens vam allotjar a l’hotel Nice i hi vam passar dos dies increïbles. La ciutat en general em va semblar accessible, ja que vam poder entrar més o menys bé a tot arreu. Hi vaig anar per veure la Catedral de Santa Maria d’Urgell (1116-1182), l’única catedral enterament romànica de Catalunya. Es pot accedir al claustre i a l’interior de la nau mitjançant unes rampes de metall col·locades sobre els esglaons: són estretes i costerudes, però les pot utilitzar sense dificultats fins i tot una cadira de rodes com la meva. És una catedral bastant més accessible que la de Girona.

El segon dia vam anar al Parc Olímpic del Segre, un circuït amb un canal per a fer-hi esports d’aigües braves. El parc és accessible, tot i que els ponts que travessen el canal no ho són, de manera que si el visiteu potser haureu de fer la volta sencera. A l’última foto es veuen unes piragües; la vam fer des del bar-restaurant, al peu de les aigües tranquil·les.

un ascensor al Santuari dels Àngels

2009-08-22T13:50:00.019+02:00

La residència de MIFAS ha fet una sortida-dinar al Santuari dels Àngels (1809-XX), un temple d’estil classicista amb molta tradició a Girona. Em feia il·lusió anar-hi i havia llegit a la web que des de 2008 “els discapacitats físics poden anar al cambril de la Mare de Déu accedint-hi pel primer pis de l’hostatgeria mitjançant el nou ascensor”. I és cert, però també cal dir que l’adaptació del lloc no és un model a seguir. Diria que en accessibilitat és entre blau i vermell (alguns llocs fàcils, i d’altres difícils). Hi ha lavabo adaptat, s’accedeix bé a l’hostatgeria i l’ascensor és fantàstic. Però, posats a fer-hi adaptacions, hauria estat millor que haguessin arreglat el camí de pedra que permet rodejar les escales, va ser complicat pujar-lo en cadira de rodes. I no costaria res posar una petita rampa a l’entrada del santuari i en els 3 esglaons que hi ha al mirador. No cal començar la casa per la teulada, crec que abans de fer un ascensor és preferible aconseguir una bona accessibilitat general.

una plataforma elevadora a La Salut

2009-08-15T19:03:00.016+02:00

El Santuari de la Mare de Déu de La Font de la Salut (1642-1862), amb mirador i hostatgeria, és un temple neoclàssic en el qual podem accedir particularment bé. Aquest any s’hi ha instal·lat una plataforma elevadora per tal que les cadires de rodes puguin entrar al cambril. Abans d’instal·lar-la el lloc ja era accessible: tant el santuari com el restaurant no tenen cap esglaó i al restaurant hi ha dos lavabos adaptats, amb barra i alça. M’han dit que he estat el primer en utilitzar el nou elevador. Amb aquest, crec que el lloc s’ha guanyat un punt verd d’accessibilitat (molt fàcil). També cal esmentar el mirador, amb una vista impressionant de Sant Feliu de Pallerols i la Vall d’Hostoles. La Salut és un indret on m’agrada anar sempre que puc.

uns dies a Sant Feliu

2009-08-15T17:26:00.004+02:00

He estat uns dies a Sant Feliu de Pallerols, i he participat en una activitat de la Fràter de Girona. En poso unes fotos.

visita a Núria

2009-08-01T21:43:00.004+02:00

El grup d’oci de MIFAS ha organitzat una sortida en autobús a la Vall de Núria. És un lloc agradable, on sempre ve de gust tornar. Hem vist muntanyes, cavalls, un estany i un santuari neoromànic. L’accessibilitat està bé: hi ha lavabo adaptat, ampli i amb barra, i es pot anar més o menys bé a la majoria de llocs en cadira de rodes. Les rampes no són perfectes, però en conjunt és un lloc prou accessible (li poso un punt blau). L’aire era fresc i ens ho hem passat bé.

manies meves

2009-07-15T20:12:00.005+02:00

Als usuaris de la residència MIFAS ens han passat una enquesta per saber els nostres gustos i les nostres aficions. Entre altres coses, ens pregunten quines activitats del centre ens agraden més. Hi he posat que m’agrada fer fotos de pastissos, acompanyar-los en alguna sortida de manera puntual i participar en l’organització de les activitats (per exemple, preparar les excursions del grup d’oci). Això de tirar fotos als pastissos que fan els usuaris és com una mania personal. A alguns els hi agrada fer-los, d’altres el que volen és menjar-se’ls i a mi el que m’emociona és fer-ne fotos. Digueu-me bicho raro. En penjo una del pastís de xocolata que han fet aquesta tarda. La base és de galetes i llet condensada. L’últim el van fer amb cacau en pols i els hi va sortir inconsistent (era bo, però quedava desfet). Aquest cop l’han fet amb xocolata dura trencada a trossets i desfeta al microones. Quan ha sortit de la nevera, semblava dur com una roca.

excursió a La Fageda

2009-07-06T20:17:00.004+02:00

La Fageda és una cooperativa que dóna feina i serveis a les persones amb discapacitat psíquica o trastorns mentals de la comarca de la Garrotxa. La seu social, que es troba a la fageda d’en Jordà, té una granja de vaques per a la producció de llet i una planta d’elaboració de productes làctics. El GOM hi ha fet una excursió aquest dissabte. En penjo unes fotos.

un pastís de poma diferent

2009-06-21T22:08:00.004+02:00

El pastís de poma que hem fet aquesta setmana era del tot diferent dels que havia vist fins ara. La base era completament de talls de poma i a sobre hi havia unes engrunes de farina i mantega. Un cop s’ha cuit al forn, la poma es desfeia a la boca i les engrunes eren cruixents, com si fossin ametlla picada. La voluntària que tenia la recepta ens ha dit que normalment es menja calent i acompanyat d’una bola de gelat de vainilla. El pastís es diu “apple crumble” i és una recepta anglesa. Aquesta setmana la dinamitzadora no hi era, però les voluntàries s’han ocupat de què el taller de cuina de MIFAS es fes igualment i de què els usuaris de la residència hi poguéssim participar.

catifes de flors

2009-06-15T19:42:00.004+02:00

La catifa de Corpus de la foto, elaborada amb pètals i herba, representa un colom. No és cap gavina, no ens confonguéssim. La vam fer a la trobada anual de la Fràter al Collell, un lloc força accessible (se li pot donar un punt blau). Les cadires de rodes poden entrar sense dificultats a gairebé tots els espais i hi ha un lavabo mitjanament accessible –no hi ha barra abatible–. Durant la trobada tenim el costum de fer, entre tots, una catifa de flors. És una tradició recent, deu tenir 3 anys. Diuen que les tradicions existeixen quan algú les comença.

calendari en blau i vermell

2009-06-02T07:06:00.001+02:00

Han fet el calendari d’activitats amb cartolines blaves i vermelles. Serà per celebrar el 2-0.

pastís de xocolata i cireres

2009-05-31T11:24:00.003+02:00

El darrer pastís que van fer els usuaris de MIFAS era de xocolata i cireres. Es va fer amb cacau pur, cireres naturals i pa de pessic, seguint una recepta inspirada en els pastissos d’una voluntària alemanya. Com tots els tallers de cuina per a persones amb discapacitat de la residència MIFAS, es va fer només amb productes naturals i sense sucre, perquè tots en poguéssim menjar.

excursió a la Réserve Africaine de Sigean

2009-05-25T21:45:00.004+02:00

A Sigean hi ha un parc animaler seminatural, amb l’espai prou vast per que els animals siguin "salvatges" i expressin llurs comportaments naturals. És la Réserve Africaine de Sigean i l’excursió que hi ha fet el GOM ha sigut un èxit en tots els sentits. Si sovint tenim dificultats per omplir un autobús, aquest cop n’hem hagut de llogar 2. Un guia molt amè ens ha anat explicant, des de l’autocar, la conducta dels animals africans. Ens ha dit que els óssos dormen 15 hores al dia i algú ha comentat "com els funcionaris".

El parc està ben adaptat. Hem pogut circular de meravella en cadira de rodes per tot arreu, des dels dromedaris fins als cocodrils alligator. Hi ha zones de picnic i un self-service. Els lavabos adaptats s’han reformat i millorat en els darrers anys.

Les zebres, amb mala baba, des del circuït en autobús.

Davant d’un elefant, des del circuït a peu.

Pelicans blancs, ben posats per poder-los fotografiar.

Qui ens farà rodolar la pedra?

2009-05-17T20:24:00.008+02:00

El president de la Fràter es fa gran, aviat deixarà el càrrec, i no trobem ningú que estigui disposat a substituir-lo. Per això ahir vam decidir que el lema per a aquest estiu serà “Qui ens farà rodolar la pedra?”. Volem transmetre que els que ens beneficiem de les activitats de l’associació hauríem d’implicar-nos-hi més. A tothom li és molt fàcil criticar el que es fa, però a les reunions de preparació no hi ha gairebé ningú. A la d’ahir érem 4. Hem de recordar que les pedres no es mouen soles, que la gent s’ha de moure i s’ha d’implicar en el que per a ells és important. Potser no sóc la persona més indicada per a dir-ho, perquè sóc el primer que no pot estar al capdavant del moviment, però faré tot el que pugui per què l’activitat tiri endavant.

La reunió d’ahir també va servir per preparar les activitats de la colònia d’aquest estiu. Es va parlar de fer venir els capgrossos i els diables de Blanes. També es va parlar de fer un “tupper sex”, però la idea ens va semblar massa trencadora i es va desestimar. Potser passarem un vídeo sobre sexualitat i discapacitat que han editat uns companys fraterns de Màlaga. La nostra discapacitat no ens hauria d’impedir fer res.

punts negres d’accessibilitat

2009-05-05T19:56:00.003+02:00

Arribar fins al centre comercial Hipercor pot ser un esport de risc per als que ens desplacem en cadira de rodes. Anar-hi des de la residència MIFAS vol dir passar per davant de l’Hotel Melià, on hi ha una mini-rampa que permet pujar a l’acera. Els cotxes sovint hi aparquen al davant (poden fer-ho, perquè és una rampa privada de l’hotel, que sembla construïda al marge de la legalitat) i, quan això passa, els usuaris de cadira de rodes no tenim més remei que ficar-nos per un carril de vehicles, amb els cotxes venint-nos de cara, per tal d’arribar a una altra rampa que hi ha més amunt. Algun dia algú s’hi farà mal.

Ahir al matí vam tenir una reunió amb M. Mercè Teixidor, cap d'àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Girona, per plantejar-li els punts negres d’accessibilitat a la ciutat. En vam sortir amb l’esperança que se n’arreglarien alguns. No és que Girona tingui molts punts negres –crec que en general hi circulem bé–, però és important anar eliminant les barreres que no ens deixen moure amb normalitat.

assemblea de MIFAS

2009-04-26T22:37:00.004+02:00

A l’assemblea es va parlar de com la crisi ha afectat l’entitat. L’hem resistit força bé: dels 3 centres especials de treball, només un se n’ha ressentit, el que es dedica a la reprografia i l’enviament de publicitat, i fins i tot aquest no ha reduït personal. Els altres dos, que gestionen places de pàrquing, han tingut beneficis un any més. És curiós que les pèrdues més significatives vinguin del nou centre d’atenció diürna de Vilafant, que rep menys ingressos dels previstos perquè la Generalitat de moment no hi envia tots els usuaris que podria acollir. Per sort la casa té recursos i pot mantenir l’activitat sense perill.

L’assemblea va ser ràpida i sintètica, es van dir quatre paraules de cada secció del grup MIFAS, sense entrar en detalls, de manera que no es va parlar del viatge a València. Es va acabar tot en un matí, la qual cosa em va anar molt bé, ja que així, després del dinar, vaig poder tornar-me’n aviat. Fins i tot vaig tenir temps de fer la migdiada.

cap de setmana a Garriguella

2009-03-17T18:05:00.005+01:00

Aquest cap de setmana he anat amb els meus germans a Garriguella, a la casa on vivíem. Feia més de 5 anys que no hi passava una nit. És una cosa que feia temps que volia fer. Ha sigut una experiència xocant, encara estic mig descol·locat.

trobada

2009-03-02T19:08:00.005+01:00

Mentre els meus companys de residència anaven al Carnestoltes, jo me’n vaig escapar per participar en una trobada de la Fràter de Girona. Quin greu que em sap no disfressar-me i perdre’m la festa... Estic afligit i consternat, però me n’havia d’anar. Quin sacrifici tan gran... Deixo unes fotos de la trobada. Ens va ploure, però vam estar la mar de bé al voltant de l’estufa de llenya. Vam parlar de la Llei de la Dependència i vam menjar pollastres a l’ast.

assemblea del Gironès

2009-03-02T18:41:00.005+01:00

L’assemblea de MIFAS del Gironès es va fer als baixos de la residència. Pràcticament va ser un recordatori dels serveis de l’associació, com el servei del SIRIUS, pel qual s’ofereix a qui ho demani assessorament gratuït sobre supressió de barreres arquitectòniques. Va bé que ens els recordin. També es van fer sentir les propostes dels socis, amb idees ben diverses: que es tornin a repartir fulls per demanar respecte pels aparcaments reservats, que es publiqui alguna obra sobre els 30 anys d’història de MIFAS,... Tots van poder dir la seva, amb proximitat i amb el desig de portar per bon rumb l’entitat.

amb les voluntàries

2009-02-22T11:58:00.006+01:00

A la residència tenim 4 voluntàries europees (de França, Alemanya i Portugal), que estan amb nosaltres entre 6 i 9 mesos. Ahir ens van acompanyar a donar una volta per la Rambla de Girona. Les fotos les vam tirar a la terrassa on vam fer el cacaolat.

XIVè taller de cuina de MIFAS

2009-01-29T20:00:00.008+01:00

Aquest cop ha sigut un pastís de poma amb la massa elaborada pels mateixos usuaris de la residència. Anteriorment ja s’havia fet un pastís de poma (amb la massa de pa de pessic), i ara s’ha provat una recepta diferent. El taller de cuina per a persones amb discapacitat física de la residència MIFAS ja ha fet pizza, panellets, pastís de pinya, crema, xocolata,... Tot els ha quedat boníssim. Com sempre, s’han utilitzat ingredients aptes per a diabètics i per a dietes estrictes: margarina light i fructosa en lloc de sucre. Crec que s’han fet veritables obres d’art.

convidat

2009-01-19T22:22:00.004+01:00

El dissabte en Quim de Palafolls ens va convidar a dinar a casa seva. Vam menjar llom a la sal amb salsa de ceps. Boníssim, la Marta és una molt bona cuinera. Hi vaig anar amb l’Alba i l’Albert, dos amics de Banyoles, que van conduir la meva furgoneta. Penjo una foto en què sortim en Quim i jo.

una d’autobusos

2009-01-16T19:39:00.003+01:00

Intentar agafar un autobús urbà en cadira de rodes és una autèntica caixa de sorpreses, perquè no saps si podràs pujar-hi fins que hi ets a dins. La sorpresa d’ahir va ser positiva: L’autobús que vaig intentar agafar no tenia rampa (tot i que era adaptat, la rampa havia desaparegut, cosa bastant freqüent), però el conductor, molt amable, va trucar per mòbil a la seva empresa i, al cap d’una estona, em van enviar un vehicle adaptat que em va recollir, només a mi, i em va portar al meu destí. Em van facilitar el viatge de tornada amb el mateix mitjà i, a sobre, no em van cobrar el primer trajecte, per haver-me hagut d’esperar.

Crec que es van portar molt bé amb mi. Durant el sopar, ho vaig comentar a la Raquel, una companya de taula, i em va dir: “Això només et passa a tu, perquè et veuen seriós i et respecten. A mi no m’ho fan, potser perquè em veuen jove; crec que em prenen el pèl”. No sé si és cert. Segurament TMG no enviarà un vehicle adaptat cada cop que una persona amb discapacitat no pugui pujar a un autobús d’una línea que en teoria és adaptada. En tot cas, m’agrada veure que encara hi ha persones que intenten adaptar el servei per arreglar el teu problema (si és possible). És una mostra reconfortant de sentit comú.

carnet de la UdG amb bufanda

2009-01-15T20:06:00.005+01:00

Avui m’he fet el carnet d’estudiant de la UdG. M’he matriculat d’una assignatura (Estètica) de la carrera d’Arquitectura. Per cursar una sola assignatura a la UdG cal fer-ho com a estudiant visitant. Com a passatemps, em va semblar una bona idea. A la foto del carnet se’m veu ben abrigat, amb anorac i bufanda. Sembla un carnet d’alpinista, o d’explorador de l’Antàrtida.

assemblea de la Fràter a Tortellà

2009-01-12T19:53:00.007+01:00

El poble de Tortellà és mundialment conegut per les seves colleres de fusta (i per les xiruques). Ahir la Fràter de Girona hi va fer, per primer cop, la seva assemblea anual, de manera que vam tenir l’oportunitat de veure l’església (molt ben adaptada) i el local social, anomenat El Casino, que l’ajuntament ens va cedir molt amablement per tal de fer-hi l’assemblea. El Casino disposa d’una gran sala polivalent, amb capacitat per unes 300 persones, i és força accessible, tot i que hi ha un petit esglaó a l’accés al pati de la seva vessant sud. El local disposa de taules plegables i cadires de fusta, que ens van anar molt bé per al dinar que va preparar el càtering d’Argelaguer. Al bar de la Societat Casino hi ha lavabo adaptat. Us penjo unes fotos del dia.

Les fotos de la façana no fan justícia a l’esplèndida església de Santa Maria de Tortellà (1787-1796). Principalment neoclàssica, té alguns elements neogòtics, com el desafortunat timpà o les llunetes de les voltes. L’interior és espectacular; em van agradar en particular les voltes amb llunetes neogòtiques de les capelles laterals. Hi havia poca llum i no les vaig poder fotografiar.

Per acabar, us deixo una foto d’una farola amb forma de cullera, mostra de la tradició del poble en fabricar aquest tipus d'estri.

un ascensor molt esperat

2008-10-04T19:22:00.002+02:00

Han posat un ascensor a la Casa de Cultura de Girona. És una gran notícia, perquè s’hi fan actes culturals molt interessants i fins ara no hi podíem assistir. El dijous de la setmana passada el vaig estrenar. L’havien d’inaugurar el divendres, però el van posar en funcionament un dia abans perquè pogués assistir a la primera xerrada del cicle “Les formes de l’arquitectura”. La veritat és que el personal de la Casa de Cultura s’ha preocupat molt perquè hi pogués anar. Fins i tot em van dir que, si l’ascensor no podia entrar en funcionament aquell dia, intentarien canviar el lloc de la xerrada per a fer-la a l’auditori Josep Viader, que està a la planta baixa. Els ho agraeixo de veritat.

en Quim ens ve a veure

2008-10-03T19:53:00.005+02:00

(13/09/2008)
En Quim de Palafolls i la seva dona ens han vingut a veure. Feia un munt d’anys que no els veia i la seva visita m’ha fet molta il·lusió. A la imatge se’ns veu amb la Lourdes, que viu en una habitació veïna a la meva a la residència MIFAS. Espero que ens puguem tornar a trobar aviat.

M’he fet una foto amb la Roser, una cuidadora en pràctiques que als matins va a cuidar en Quim a casa seva. Avui és el seu últim dia de pràctiques.

viatge València dia 3

2008-09-16T11:17:00.002+02:00

(13/09/2008)
El Museu de les Ciències (2000) § té 4 plantes amb aparadors dedicats a ciències com la física o la biologia. Destaca un gran pèndol de Foucault de 30 metres, un invent que mesura la velocitat de rotació de la terra. En general, els continguts del museu em van semblar normalets. Diuen que el CosmoCaixa de Barcelona és bastant millor. Encara no veig clar què hi té a veure la ciència amb una estàtua gegant de l’increïble Hulk.

En quant a l’edifici, a mi em van agradar les voltes interiors, que són immenses i tenen un aspecte futurista. L’estètica de l’exterior, inspirada en un esquelet de dinosaure, és més qüestionable. L’accessibilitat és bona: tot i que l’ascensor central podia haver sigut més gran i millor comunicat amb les plantes, vam poder entrar a tot arreu. En la meva opinió, val la pena anar-hi per admirar l’edifici, una de les grans obres de Santiago Calatrava, encara que el contingut del museu ens pugui decebre.

És recomanable donar una volta per la resta de la Ciutat de les Arts i les Ciències §. El Palau de les Arts (2005) § és un teatre d’òpera impressionant, una de les millors obres de Calatrava. Sembla una nau espacial, com altres edificis del mateix arquitecte inspirats en les formes aerodinàmiques d’ocells i peixos. El Palau, des de l’exterior, sembla un besuc amb la boca oberta.

Per acabar, vam visitar el Museo Fallero §, on s’exposen els ninots indultats des de 1934, vam anar a una sessió de cine IMAX a l’Hemisfèric (1998) §, un edifici en forma d’ull, i vam sopar al centre històric de València. Tant el Fallero com l’Hemisfèric són accessibles i molt interessants. Del dia següent, el del retorn, poca cosa se’n pot dir, ja que el viatge de tornada va ser tranquil i vam arribar puntualment.

viatge València dia 2

2008-09-15T18:17:00.018+02:00

(12/09/2008)
El primer matí a València el vam dedicar a l’Oceanogràfic (2002) § de la Ciutat de les Arts i les Ciències §. Diuen que és l’aquari més gran d’Europa. El disseny, amb pavellons de vidre en forma de nenúfar, és de l’arquitecte Félix Candela, col·laborador de Santiago Calatrava. Cal estudiar bé el mapa, els pavellons s’assemblen molt, per la qual cosa nosaltres ens hi vam perdre un parell de vegades.

Alguns participants van dinar al restaurant Don Pelayo i en van quedar molt satisfets: hi van menjar una paella valenciana que els va encantar per només 9 €. A la tarda vam fer una visita guiada pel centre històric de la ciutat. La guia, la Bea, ens va acompanyar al palau de la Generalitat valenciana (XV-XVI), la catedral (1262-XVIII) i la Llotja de la Seda (1482-1498). A la Llotja no tots hi vam poder entrar, perquè hi havia esglaons, però es pot veure una part de l’interior a través de la porta d’entrada. La catedral sí que és del tot accessible.

viatge València dia 1

2008-09-15T10:42:00.011+02:00

(11/09/2008)
València és una ciutat ben arreglada, plana i molt accessible. En arribar, després de 6 hores i mitja en autobús, ens vam instal·lar a l’hotel, el Sidorme de Paterna §, un lloc correcte, econòmic i molt nou. L’hotel disposa de 4 habitacions adaptades (més que molts altres); la resta d’habitacions són àmplies, de manera que les cadires de rodes també hi poden accedir, i totes tenen televisió i aire condicionat. No hi ha cuina, només un menjador on els clients poden portar-hi menjar o encarregar alguna cosa a Tele-pizza. Pel preu que ens van demanar, crec que l’hotel està molt bé.

A la tarda vam donar una volta pel port i per la platja de la Malvarrosa. El port és un lloc elegant, des d’on es veu part del circuit de F1 que passa per la ciutat. El passeig de la platja em va semblar idèntic als de molts pobles de la costa de Girona. Hi ha restaurants on fan la típica paella valenciana, però si es busca un bon lloc els preus són d’escàndol. Vam tornar a l’hotel aviat, cansats del viatge.

preparació del viatge a València

2008-09-02T19:17:00.001+02:00

El dissabte vam fer la reunió de presentació del viatge adaptat a València que ha organitzat el GOM. Som 29 persones amb moltes ganes de participar-hi. Tenim previst veure algunes de les millors obres de Calatrava, a part d’altres elements de la ciutat, com les falles i la Llotja. El projecte és engrescador, la qual cosa ha facilitat que hi impliquéssim una bona colla de socis.

taller de cuina a MIFAS

2008-08-29T18:35:00.003+02:00

Ahir els usuaris de la residència MIFAS van fer la primera sessió del taller de cuina, que va consistir en l’elaboració de dos pastissos. És el primer cop que el centre organitza una activitat de cuina per als usuaris, tots persones amb discapacitat física. Els que tenen una mobilitat més reduïda hi van col·laborar escampant el caramel i col·locant les galetes. Els més autònoms també van participar-hi abocant-hi el flam i la xocolata. Es van fer servir només productes naturals, dietètics i sense sucre (amb fructosa), perquè els usuaris amb necessitat d’una dieta especial en poguessin menjar. L’activitat va ser un èxit en participació, i està previst, per a una propera sessió, fer un taller de pa.

la cooperativa de garriguella

2008-08-28T20:24:00.009+02:00

La Cooperativa de Garriguella § és un dels cellers amb més tradició en l’elaboració del vi de l’Empordà. Les reformes de 2008 hi han incorporat una botiga i un bar on es fan tapes i tasts de vins. És recomanable provar el granissat de garnatxa i el de sangria. El de sangria em va encantar.

És un bon lloc per a anar de visita. Hi van autocars de jubilats que hi paren a provar el vi del país. Si els visitants venen en un grup nombrós, es poden repartir en grups de 20. S’està preparant una sala d’audiovisuals per a mostrar als clients el procés d’elaboració del vi. Encara no està acabada, però s’espera inaugurar-la en breu.

La reforma també inclou una façana nova, un magatzem i unes caves per a envellir el vi. Les caves eren un deute històric de l’entitat: era estrany que un celler amb tanta tradició com la Cooperativa Agrícola de Garriguella no disposés d’un espai adequat per a elaborar vi de reserva. Per fi s’ha esmenat aquesta mancança.

.
L’accessibilitat del recinte és correcta: dues rampes permeten entrar-hi (tot i que una d’elles té una pendent pronunciada), un elevador permet baixar a les caves i hi ha lavabo adaptat. Potser és per l’orgull d’haver viscut al poble durant tants anys, però la façana nova de la Cooperativa em va semblar preciosa.

platja accessible

2008-08-17T12:09:00.003+02:00

La platja de Sant Antoni de Calonge és la més còmoda d’utilitzar pels usuaris de la Residència MIFAS. El mes d’agost hi van tres cops per setmana. Ahir hi vam anar, i en vaig fer un parell de fotos. A part dels serveis habituals en les platges accessibles (cadires amfíbies, passarel·les, personal de suport,...) disposa d’una zona d’ombra àmplia i còmoda, amb terra i sostre de fusta. Ahir gairebé ningú no es va banyar, perquè el cel estava encapotat i feia fresca, però normalment s’utilitzen les 5 cadires amfíbies (més que suficients) i el personal de suport les condueix amb molta amabilitat.

Us deixo un enllaç a una Guia de Platges Accessibles d’Espanya. Veureu que a les comarques gironines n’hi ha a Roses, Calonge, Cadaqués, Pals i Torroella de Montgrí. En la nostra opinió, la millor és la Platja de Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge.

bungalows Nova Vida

2008-08-13T20:59:00.002+02:00

Els bungalows de la Residència Nova Vida de Roses estan pensats per una parella gran relativament autònoma, amb necessitats de suport puntual. La meva àvia hi viu sola i utilitza alguns dels serveis de la Residència: menjador (tot i que pot esmorzar i sopar al bungalow), consulta mèdica, teleassistència i serveis complementaris (perruqueria, podologia,...).

Davant del bungalow hi ha un petit jardí. A la foto es veuen dues portes, però les dues són de la mateixa unitat d’habitatge: una condueix a la cuina-sala d’estar i l’altra al dormitori. Al dormitori (no en tinc foto) hi ha dos llits individuals, un armari emportat i, al fons, un lavabo adaptat amb rentadora. La sala d’estar és personalitzable. Hi ha espai per posar-hi sofà, televisió, prestatgeries i taula. Quan jo hi vivia amb ella, a la taula hi tenia un ordenador amb connexió a Internet. Ara ella hi té una ràdio. La cuina consta de fogons elèctrics i nevera, i està separada de la sala d’estar per un moble baix.

Crec que, dins de les seves possibilitats, el bungalow és una bona opció. Quan hem anat a veure l’àvia, l’hem vist contenta. El darrer cop ens va ensenyar el jerseiet que està fent pel besnét que li ha de néixer el setembre. Felicitats, cosinet.

excursió adaptada al Tibidabo

2008-08-05T14:31:00.002+02:00

El parc d’atraccions Tibidabo ha anat incorporant atraccions des de 1899 i actualment en conté algunes que són accessibles. El GOM hi va organitzar una excursió el dissabte passat, amb un autocar que va quedar ple molts dies abans de la data de sortida. Ben cert que no tots vam poder pujar a les muntanyes russes, però sí que vam gaudir d’altres atraccions, com el laberint de miralls, que eren del tot accessibles en cadira de rodes. Dos ascensors ens van transportar als diferents nivells del parc, i vam estar passejant entre víkings i ruïnes asteques. Vam dinar a la zona de picnic, que compta amb taules de fusta, humidificadors i pèrgoles cobertes d’estora per a menjar a l’ombra. A cada taula hi caben, una mica justes, dues cadires de rodes.

El que més ens va agradar va ser la vista des del mirador: la ciutat de Barcelona es va desplegar als nostres peus amb tots els seus monuments, edificis i avingudes emblemàtiques. Impressionant.

Un últim apunt: es pot accedir a l’interior de la basílica del Sagrat Cor (1902-1961), situada a l’entrada del parc. Val la pena veure els mosaics de la cripta i l’edifici neogòtic que hi ha al damunt. Vaig comprar unes postals del temple a la botiga de records i la dependenta em va dir: si vols pots entrar-hi, hi ha un ascensor. No vaig poder dir que no. Tot i així, els vaig visitar en poc temps, perquè estaven a punt de començar dos casaments. En sortir, vaig fer una foto a una de les núvies en el moment d’entrar a l’altar.

en una foto del diari

2008-08-05T08:16:00.006+02:00

El dissabte vaig sortir en una foto del Diari de Girona. La notícia parlava d’unes obres al centre de la ciutat que van provocar uns embussos. El fotògraf del diari anava tirant fotos i, per casualitat, vaig sortir en una.

visita a ALTEM

2008-07-20T20:22:00.003+02:00

Fa poc vam visitar amb els companys de feina els centres de la fundació ALTEM. A la foto estem davant de la seu-taller de l’entitat, que atén persones amb discapacitat psíquica de l’Alt Empordà. Després vam visitar les dues residències de la fundació: la que tenen als afores de Figueres i les dues llar-residències noves que estan posant en marxa al centre de la ciutat. Va ser una visita instructiva i molt enriquidora.

excursió adaptada al Museu del Ferrocarril

2008-06-26T19:58:00.011+02:00

Ens havien dit que el museu era adaptat, i efectivament ho era. Però cal tenir en compte un parell de detalls:

1. L’ascensor que puja al pis on hi ha l’audiovisual és més aviat petit i només hi cap una cadira de rodes, per la qual cosa no és recomanable anar-hi amb un grup nombrós de cadires. A l’excursió que va organitzar el GOM (Grup d’Oci de MIFAS) n’hi havia 13, de manera que vam tardar molt en pujar i baixar del 1er pis i ens va quedar poc temps per veure la resta del recinte.

2. No us espanteu si veieu un munt de grava i uns rails insuperables davant del dipòsit de locomotores: és cert que les cadires de rodes no hi poden passar per davant, però es pot entrar amb comoditat a la part coberta del dipòsit i veure les locomotores des de darrera. El dipòsit de locomotores és la part més interessant del museu.

Les dues fotos estan fetes per Anna Ma Guillén. Per acabar, us deixo un enllaç a la web del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. No en feu massa cas: a la web sembla un museu gran i impressionant, però en realitat, amb l’excepció del dipòsit de locomotores, és petit i poc espectacular.

els fan pobres

2008-06-18T20:22:00.002+02:00

Els poders públics van prometre que els serveis socials s’universalitzarien, és a dir, que deixarien d’adreçar-se només als més pobres i que passarien a ser també per a les classes mitjanes. S’ha complert el que es prometia? Diria que a mitges. És cert que ara tothom, sense distinció d’ingressos, té dret als serveis socials. Però hi ha una trampa: si no ets pobre, et fan pobre.

Un cas molt evident és el de les quotes dels usuaris de residència: la Generalitat ha establert unes aportacions que poden privar-los de tots els seus ingressos, excepte una petita quantitat, igual per a tothom, que se’ls garanteix com a “diners de lliure disposició” (també s’anomenen “diners de butxaca”) per a les seves despeses personals. Aquest any els deixen amb 190 euros al mes.

Podria dir-se que l’administració els fa pobres. En primer lloc, 190 euros al mes és una quantitat insuficient perquè una persona jove pugui portar una vida normal. Intenteu-ho, veureu com gasteu més. En segon lloc, no és lògic fixar una quantitat idèntica per a tothom, sense deixar possibilitats d’aconseguir més ingressos. Si un usuari té la pensió mínima –miserable– no contributiva, es queda amb 190 euros; si té una pensió millor, es queda amb 190 euros; si treballa i té un sou mileurista, es queda igualment amb 190 euros. Res del que faci no li permet millorar la seva situació.

Crec que aquest sistema de pagament és una perversió de la idea d’igualtat. Les persones, fins i tot les que tenen limitacions, no han de resignar-se a què “els visquin la vida”, sinó que han de prendre les regnes de la seva existència, superar-se contínuament, fixar-se reptes nous i més alts cada vegada, no renunciant a realitzar-se plenament. L’actual govern d’esquerres podria assumir-ho, perquè les esquerres no han pretès mai defensar la igualtat absoluta, ni tan sols en el comunisme de Stalin. Es pot defensar la igualtat progressiva, o la igualtat d’oportunitats, però s’ha de deixar un marge a la iniciativa de l’individu. Altrament es perverteix la idea d’igualtat.

Un últim apunt: aquest any els diners de butxaca han pujat, respecte a l’any anterior, menys que l’IPC de 2007. Per tant, la capacitat adquisitiva ha disminuït. Si abans els usuaris de residència eren pobres, ara encara ho són més.

amb les àvies

2008-06-14T15:04:00.004+02:00

La Festa de la Primavera de Garriguella està dedicada a la gent gran del poble. A l’àvia Quimeta, que viu a Garriguella, li agrada convidar-nos (als seus nets) al dinar de la Festa i nosaltres procurem assistir-hi, ja que és una de les poques ocasions en què ens reunim en família. Aquest any l’arròs a la cassola va ser deliciós.

Després del dinar vam anar a Roses a veure l’àvia Catalina. Viu en un bungalow de la residència Nova Vida, un petit habitatge amb cuina, sala d’estar i jardí, que, en ser al costat d’una residència per a gent gran, té disponibles molts dels serveis de la residència. Les dues àvies van estar molt contentes de veure’ns... i nosaltres de poder passar el dia amb elles.

les flors de MIFAS

2008-06-01T14:43:00.013+02:00

L’associació MIFAS va exposar un aparador floral a l’interior del Teatre Municipal en el marc de ‘Girona, Temps de flors’ 2008. La composició estava feta amb culleres i forquilles de plàstic: quatre culleres juntes formaven una tulipa i un mànec amb trossets de forquilla es convertia en flors de diferents formes i colors. L’efecte era preciós, la gent comentava que els hi havia agradat molt.

Els autors de l’aparador van ser els usuaris del Taller ocupacional de MIFAS de Riudellots de la Selva. La idea va sortir d’una monitora del taller, que va explicar que un any el seu fill va fer, a l’escola, una rosa de sant Jordi amb un sistema similar.

A la foto hi sortim en Paco i jo. Estem davant d’una porció de gespa amb flors naturals, que coronava la composició floral. La segona foto és un detall de les flors de l'associació. Ambdues estan fetes per Montse Boix.

la llei de gossos d'assistència

2008-05-26T19:21:00.006+02:00

S’està fent una llei (per cert, molt divertida) sobre els gossos d’assistència. Són els que acompanyen els cecs, els que assisteixen els discapacitats o els que donen una alerta mèdica a les persones que pateixen epilèpsia.

Diu l’avantprojecte que els gossos d’assistència han de tenir el passaport europeu. És a dir, jo puc existir sense tenir el passaport, però el gos no. També diu que han de portar implantat un xip amb la identificació electrònica. No diu si l’han de portar a l’orella, a la pota o a la cua.
D’altra banda, es regulen aspectes sobre el seu ús. El dret a l’accés als llocs no es pot exercir si el gos presenta signes de manca d’higiene. Per exemple, si voleu entrar a un cine amb un gos ple de puces i polls, poden dir-vos que no hi entreu. Sort que han pensat en posar-ho per escrit. A més, s’estableixen faltes greus i molt greus: No portar-lo al veterinari és una falta greu. De faltes molt greus n’hi ha ben poques, gairebé és necessari que te’l segrestin.

Estic segur que aquesta normativa serà útil en molts casos. Però crec que valdria més que Acció Social es dediqués a assumptes més urgents, com la implantació de la Llei de supressió de barreres arquitectòniques, que ara mateix és un simple suggeriment que queda en mans de la bona voluntat dels alcaldes.

la catedral en flors

2008-05-23T18:09:00.011+02:00

A les escales de la catedral hi havia unes bandes de flors que sortien dels costats i que convertien l’escalinata en un camí sinuós fins a la porta del temple. Era només una de les moltes meravelles de 'Girona, Temps de flors 2008'.

Hi hauria d’haver posat una foto on les flors fossin l’element central, però no he pogut resistir la temptació de posar-n’hi una en la qual es veiés clarament la façana barroca de la catedral (s. XVIII-1961).

Aquí ens veieu a en Paco i a mi, als peus de l’escalinata de la catedral.

excursió adaptada a Ripoll

2008-05-12T19:30:00.006+02:00

El monestir de Ripoll és en gran part accessible. Una gran rampa de fusta amb força pendent permet baixar els 5 esglaons de l'església. Altres rampes més petites permetrien entrar a la capella de Sant Eudald i a la botiga de records. L'entrada al porxo no té esglaó. No es pot accedir al claustre.

El Grup d'Oci de MIFAS hi va organitzar una excursió de 43 persones. Hi havia 15 cadires de rodes, que hi van poder entrar amb facilitat.

´

Aquí ens veieu, mirant bocabadats el pòrtic romànic del segle XII. El monestir és preciós!

foto a l'ICASS

2008-05-09T08:21:00.006+02:00

Apa com es TREBALLA!!! En Marino i jo fent la llista de residències de gent gran de Girona.

enllaç a MIFAS

2008-05-05T13:11:00.001+02:00

enllaç a mifas. Això és una altra prova.

prova 01

2008-05-05T11:47:00.000+02:00

Això és una prova.