Els poders públics van prometre que els serveis socials s’universalitzarien, és a dir, que deixarien d’adreçar-se només als més pobres i que passarien a ser també per a les classes mitjanes. S’ha complert el que es prometia? Diria que a mitges. És cert que ara tothom, sense distinció d’ingressos, té dret als serveis socials. Però hi ha una trampa: si no ets pobre, et fan pobre.
Un cas molt evident és el de les quotes dels usuaris de residència: la Generalitat ha establert unes aportacions que poden privar-los de tots els seus ingressos, excepte una petita quantitat, igual per a tothom, que se’ls garanteix com a “diners de lliure disposició” (també s’anomenen “diners de butxaca”) per a les seves despeses personals. Aquest any els deixen amb 190 euros al mes.
Podria dir-se que l’administració els fa pobres. En primer lloc, 190 euros al mes és una quantitat insuficient perquè una persona jove pugui portar una vida normal. Intenteu-ho, veureu com gasteu més. En segon lloc, no és lògic fixar una quantitat idèntica per a tothom, sense deixar possibilitats d’aconseguir més ingressos. Si un usuari té la pensió mínima –miserable– no contributiva, es queda amb 190 euros; si té una pensió millor, es queda amb 190 euros; si treballa i té un sou mileurista, es queda igualment amb 190 euros. Res del que faci no li permet millorar la seva situació.
Crec que aquest sistema de pagament és una perversió de la idea d’igualtat. Les persones, fins i tot les que tenen limitacions, no han de resignar-se a què “els visquin la vida”, sinó que han de prendre les regnes de la seva existència, superar-se contínuament, fixar-se reptes nous i més alts cada vegada, no renunciant a realitzar-se plenament. L’actual govern d’esquerres podria assumir-ho, perquè les esquerres no han pretès mai defensar la igualtat absoluta, ni tan sols en el comunisme de Stalin. Es pot defensar la igualtat progressiva, o la igualtat d’oportunitats, però s’ha de deixar un marge a la iniciativa de l’individu. Altrament es perverteix la idea d’igualtat.
Un últim apunt: aquest any els diners de butxaca han pujat, respecte a l’any anterior, menys que l’IPC de 2007. Per tant, la capacitat adquisitiva ha disminuït. Si abans els usuaris de residència eren pobres, ara encara ho són més.
Un cas molt evident és el de les quotes dels usuaris de residència: la Generalitat ha establert unes aportacions que poden privar-los de tots els seus ingressos, excepte una petita quantitat, igual per a tothom, que se’ls garanteix com a “diners de lliure disposició” (també s’anomenen “diners de butxaca”) per a les seves despeses personals. Aquest any els deixen amb 190 euros al mes.
Podria dir-se que l’administració els fa pobres. En primer lloc, 190 euros al mes és una quantitat insuficient perquè una persona jove pugui portar una vida normal. Intenteu-ho, veureu com gasteu més. En segon lloc, no és lògic fixar una quantitat idèntica per a tothom, sense deixar possibilitats d’aconseguir més ingressos. Si un usuari té la pensió mínima –miserable– no contributiva, es queda amb 190 euros; si té una pensió millor, es queda amb 190 euros; si treballa i té un sou mileurista, es queda igualment amb 190 euros. Res del que faci no li permet millorar la seva situació.
Crec que aquest sistema de pagament és una perversió de la idea d’igualtat. Les persones, fins i tot les que tenen limitacions, no han de resignar-se a què “els visquin la vida”, sinó que han de prendre les regnes de la seva existència, superar-se contínuament, fixar-se reptes nous i més alts cada vegada, no renunciant a realitzar-se plenament. L’actual govern d’esquerres podria assumir-ho, perquè les esquerres no han pretès mai defensar la igualtat absoluta, ni tan sols en el comunisme de Stalin. Es pot defensar la igualtat progressiva, o la igualtat d’oportunitats, però s’ha de deixar un marge a la iniciativa de l’individu. Altrament es perverteix la idea d’igualtat.
Un últim apunt: aquest any els diners de butxaca han pujat, respecte a l’any anterior, menys que l’IPC de 2007. Per tant, la capacitat adquisitiva ha disminuït. Si abans els usuaris de residència eren pobres, ara encara ho són més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada