dimarts, 8 de desembre del 2009

una joia de les barreres inexplicables

El meu germà, que acaba de tornar de Mèxic, ha portat una joia de les indicacions per a persones amb discapacitat. Un cartell en un Wall Mart de Playa del Carmen: prohibido bajar por las escaleras en silla de ruedas.

dimecres, 11 de novembre del 2009

forat d’ascensor sense ascensor

Anar en metro a Barcelona en cadira de rodes és una experiència que no recomano: saps per on has entrat, però no saps per on podràs sortir. Cal agafar tres ascensors per arribar a l’andana, i uns altres tres per sortir a la superfície. Massa aparells que poden fallar. Aquest diumenge la meva germana va insistir en què ho provés. Prèviament havia preguntat per telèfon si les estacions que havíem d’agafar eren adaptades. Cap problema, li van dir. Però, quan arribem a Lesseps, ens trobem que en el forat de l’ascensor no hi ha ascensor. Ella, molt enfadada, li pregunta a l’empleat perquè li havien dit que era accessible, i aquest li respon “que sí que és accessible, mira: hi ha ascensor”. Es referia a un dels tres que cal agafar, el que baixa fins al punt de venda de tiquets. Sí, però: i per anar fins a l’andana? No s’havia parat a pensar-ho. Vam haver de sortir dues estacions més enllà, i agafar uns quants autobusos per desfer el camí fet de més. Definitivament, sempre que pugui demanaré un taxi.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

cap de setmana de MIFAS a Blanes

Els socis compromissaris de MIFAS, els que vam assistir a l’assemblea general, vam poder participar en una trobada a l’hotel Blaumar en què es van tractar temes d’oci accessible. Vam veure un recull fotogràfic d’activitats promogudes per l’associació i una exhibició de ball en cadira de rodes, vam provar unes bicicletes adaptades –handbikes– i vam participar en un taller de risoteràpia. Recordo que en una de les dinàmiques de risoteràpia ens llançàvem unes pilotes i, quan una s’extraviava, la recollien uns participants-satèl·lit que anaven fent bip bip bip. Va ser divertit, i va servir per què ens coneguéssim tots millor.
.
.

dilluns, 7 de setembre del 2009

a l’ajuntament de Ripoll amb en Puigcercós

Hem anat amb la Junta de MIFAS a l’Ajuntament de Ripoll per una entrevista amb en Puigcercós, el president d’ERC. En Pere li ha dit que la Generalitat tarda molt a pagar i en Puigcercós s’ha justificat dient que tots estem igual. Li hem dit que les entitats de Girona no estan prou representades en els òrgans de Catalunya, com el PRODEP. Al final, en Pere li ha explicat l’oferta de turisme adaptat de les comarques gironines i li ha demanat que la Generalitat en faci difusió i la promogui. Això sí que li ha interessat. A Olot es pot donar una volta en un globus que està adaptat per què hi pugi gent en cadira de rodes. Seria bo que els turistes ho sabessin. En Puigcercós ens ha dit que ho entenia. Com a mínim, li ha demanat a en Pere una targeta per si ha de contactar amb nosaltres.

diumenge, 23 d’agost del 2009

escapada a La Seu d’Urgell

Avui la meva germaneta m’ha portat les fotos de l’escapada que vam fer amb els meus germans a La Seu d’Urgell. Ens vam allotjar a l’hotel Nice i hi vam passar dos dies increïbles. La ciutat en general em va semblar accessible, ja que vam poder entrar més o menys bé a tot arreu. Hi vaig anar per veure la Catedral de Santa Maria d’Urgell (1116-1182), l’única catedral enterament romànica de Catalunya. Es pot accedir al claustre i a l’interior de la nau mitjançant unes rampes de metall col·locades sobre els esglaons: són estretes i costerudes, però les pot utilitzar sense dificultats fins i tot una cadira de rodes com la meva. És una catedral bastant més accessible que la de Girona.

.





El segon dia vam anar al Parc Olímpic del Segre, un circuït amb un canal per a fer-hi esports d’aigües braves. El parc és accessible, tot i que els ponts que travessen el canal no ho són, de manera que si el visiteu potser haureu de fer la volta sencera. A l’última foto es veuen unes piragües; la vam fer des del bar-restaurant, al peu de les aigües tranquil·les.




dissabte, 22 d’agost del 2009

un ascensor al Santuari dels Àngels

La residència de MIFAS ha fet una sortida-dinar al Santuari dels Àngels (1809-XX), un temple d’estil classicista amb molta tradició a Girona. Em feia il·lusió anar-hi i havia llegit a la web que des de 2008 “els discapacitats físics poden anar al cambril de la Mare de Déu accedint-hi pel primer pis de l’hostatgeria mitjançant el nou ascensor”. I és cert, però també cal dir que l’adaptació del lloc no és un model a seguir. Diria que en accessibilitat és entre blau i vermell (alguns llocs fàcils, i d’altres difícils). Hi ha lavabo adaptat, s’accedeix bé a l’hostatgeria i l’ascensor és fantàstic. Però, posats a fer-hi adaptacions, hauria estat millor que haguessin arreglat el camí de pedra que permet rodejar les escales, va ser complicat pujar-lo en cadira de rodes. I no costaria res posar una petita rampa a l’entrada del santuari i en els 3 esglaons que hi ha al mirador. No cal començar la casa per la teulada, crec que abans de fer un ascensor és preferible aconseguir una bona accessibilitat general.
.





dissabte, 15 d’agost del 2009

una plataforma elevadora a La Salut

El Santuari de la Mare de Déu de La Font de la Salut (1642-1862), amb mirador i hostatgeria, és un temple neoclàssic en el qual podem accedir particularment bé. Aquest any s’hi ha instal·lat una plataforma elevadora per tal que les cadires de rodes puguin entrar al cambril. Abans d’instal·lar-la el lloc ja era accessible: tant el santuari com el restaurant no tenen cap esglaó i al restaurant hi ha dos lavabos adaptats, amb barra i alça. M’han dit que he estat el primer en utilitzar el nou elevador. Amb aquest, crec que el lloc s’ha guanyat un punt verd d’accessibilitat (molt fàcil). També cal esmentar el mirador, amb una vista impressionant de Sant Feliu de Pallerols i la Vall d’Hostoles. La Salut és un indret on m’agrada anar sempre que puc.


uns dies a Sant Feliu

He estat uns dies a Sant Feliu de Pallerols, i he participat en una activitat de la Fràter de Girona. En poso unes fotos.







dissabte, 1 d’agost del 2009

visita a Núria

El grup d’oci de MIFAS ha organitzat una sortida en autobús a la Vall de Núria. És un lloc agradable, on sempre ve de gust tornar. Hem vist muntanyes, cavalls, un estany i un santuari neoromànic. L’accessibilitat està bé: hi ha lavabo adaptat, ampli i amb barra, i es pot anar més o menys bé a la majoria de llocs en cadira de rodes. Les rampes no són perfectes, però en conjunt és un lloc prou accessible (li poso un punt blau). L’aire era fresc i ens ho hem passat bé.





dimecres, 15 de juliol del 2009

manies meves

Als usuaris de la residència MIFAS ens han passat una enquesta per saber els nostres gustos i les nostres aficions. Entre altres coses, ens pregunten quines activitats del centre ens agraden més. Hi he posat que m’agrada fer fotos de pastissos, acompanyar-los en alguna sortida de manera puntual i participar en l’organització de les activitats (per exemple, preparar les excursions del grup d’oci). Això de tirar fotos als pastissos que fan els usuaris és com una mania personal. A alguns els hi agrada fer-los, d’altres el que volen és menjar-se’ls i a mi el que m’emociona és fer-ne fotos. Digueu-me bicho raro. En penjo una del pastís de xocolata que han fet aquesta tarda. La base és de galetes i llet condensada. L’últim el van fer amb cacau en pols i els hi va sortir inconsistent (era bo, però quedava desfet). Aquest cop l’han fet amb xocolata dura trencada a trossets i desfeta al microones. Quan ha sortit de la nevera, semblava dur com una roca.

dilluns, 6 de juliol del 2009

excursió a La Fageda


La Fageda és una cooperativa que dóna feina i serveis a les persones amb discapacitat psíquica o trastorns mentals de la comarca de la Garrotxa. La seu social, que es troba a la fageda d’en Jordà, té una granja de vaques per a la producció de llet i una planta d’elaboració de productes làctics. El GOM hi ha fet una excursió aquest dissabte. En penjo unes fotos.






diumenge, 21 de juny del 2009

un pastís de poma diferent

El pastís de poma que hem fet aquesta setmana era del tot diferent dels que havia vist fins ara. La base era completament de talls de poma i a sobre hi havia unes engrunes de farina i mantega. Un cop s’ha cuit al forn, la poma es desfeia a la boca i les engrunes eren cruixents, com si fossin ametlla picada. La voluntària que tenia la recepta ens ha dit que normalment es menja calent i acompanyat d’una bola de gelat de vainilla. El pastís es diu “apple crumble” i és una recepta anglesa. Aquesta setmana la dinamitzadora no hi era, però les voluntàries s’han ocupat de què el taller de cuina de MIFAS es fes igualment i de què els usuaris de la residència hi poguéssim participar.

dilluns, 15 de juny del 2009

catifes de flors

La catifa de Corpus de la foto, elaborada amb pètals i herba, representa un colom. No és cap gavina, no ens confonguéssim. La vam fer a la trobada anual de la Fràter al Collell, un lloc força accessible (se li pot donar un punt blau). Les cadires de rodes poden entrar sense dificultats a gairebé tots els espais i hi ha un lavabo mitjanament accessible –no hi ha barra abatible–. Durant la trobada tenim el costum de fer, entre tots, una catifa de flors. És una tradició recent, deu tenir 3 anys. Diuen que les tradicions existeixen quan algú les comença.

dimarts, 2 de juny del 2009

calendari en blau i vermell

Han fet el calendari d’activitats amb cartolines blaves i vermelles. Serà per celebrar el 2-0.

diumenge, 31 de maig del 2009

pastís de xocolata i cireres

El darrer pastís que van fer els usuaris de MIFAS era de xocolata i cireres. Es va fer amb cacau pur, cireres naturals i pa de pessic, seguint una recepta inspirada en els pastissos d’una voluntària alemanya. Com tots els tallers de cuina per a persones amb discapacitat de la residència MIFAS, es va fer només amb productes naturals i sense sucre, perquè tots en poguéssim menjar.

dilluns, 25 de maig del 2009

excursió a la Réserve Africaine de Sigean

A Sigean hi ha un parc animaler seminatural, amb l’espai prou vast per que els animals siguin "salvatges" i expressin llurs comportaments naturals. És la Réserve Africaine de Sigean i l’excursió que hi ha fet el GOM ha sigut un èxit en tots els sentits. Si sovint tenim dificultats per omplir un autobús, aquest cop n’hem hagut de llogar 2. Un guia molt amè ens ha anat explicant, des de l’autocar, la conducta dels animals africans. Ens ha dit que els óssos dormen 15 hores al dia i algú ha comentat "com els funcionaris".

El parc està ben adaptat. Hem pogut circular de meravella en cadira de rodes per tot arreu, des dels dromedaris fins als cocodrils alligator. Hi ha zones de picnic i un self-service. Els lavabos adaptats s’han reformat i millorat en els darrers anys.


Les zebres, amb mala baba, des del circuït en autobús.


Davant d’un elefant, des del circuït a peu.


Pelicans blancs, ben posats per poder-los fotografiar.

diumenge, 17 de maig del 2009

Qui ens farà rodolar la pedra?

El president de la Fràter es fa gran, aviat deixarà el càrrec, i no trobem ningú que estigui disposat a substituir-lo. Per això ahir vam decidir que el lema per a aquest estiu serà “Qui ens farà rodolar la pedra?”. Volem transmetre que els que ens beneficiem de les activitats de l’associació hauríem d’implicar-nos-hi més. A tothom li és molt fàcil criticar el que es fa, però a les reunions de preparació no hi ha gairebé ningú. A la d’ahir érem 4. Hem de recordar que les pedres no es mouen soles, que la gent s’ha de moure i s’ha d’implicar en el que per a ells és important. Potser no sóc la persona més indicada per a dir-ho, perquè sóc el primer que no pot estar al capdavant del moviment, però faré tot el que pugui per què l’activitat tiri endavant.

La reunió d’ahir també va servir per preparar les activitats de la colònia d’aquest estiu. Es va parlar de fer venir els capgrossos i els diables de Blanes. També es va parlar de fer un “tupper sex”, però la idea ens va semblar massa trencadora i es va desestimar. Potser passarem un vídeo sobre sexualitat i discapacitat que han editat uns companys fraterns de Màlaga. La nostra discapacitat no ens hauria d’impedir fer res.
.



dimarts, 5 de maig del 2009

punts negres d’accessibilitat

Arribar fins al centre comercial Hipercor pot ser un esport de risc per als que ens desplacem en cadira de rodes. Anar-hi des de la residència MIFAS vol dir passar per davant de l’Hotel Melià, on hi ha una mini-rampa que permet pujar a l’acera. Els cotxes sovint hi aparquen al davant (poden fer-ho, perquè és una rampa privada de l’hotel, que sembla construïda al marge de la legalitat) i, quan això passa, els usuaris de cadira de rodes no tenim més remei que ficar-nos per un carril de vehicles, amb els cotxes venint-nos de cara, per tal d’arribar a una altra rampa que hi ha més amunt. Algun dia algú s’hi farà mal.

Ahir al matí vam tenir una reunió amb M. Mercè Teixidor, cap d'àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Girona, per plantejar-li els punts negres d’accessibilitat a la ciutat. En vam sortir amb l’esperança que se n’arreglarien alguns. No és que Girona tingui molts punts negres –crec que en general hi circulem bé–, però és important anar eliminant les barreres que no ens deixen moure amb normalitat.

diumenge, 26 d’abril del 2009

assemblea de MIFAS

A l’assemblea es va parlar de com la crisi ha afectat l’entitat. L’hem resistit força bé: dels 3 centres especials de treball, només un se n’ha ressentit, el que es dedica a la reprografia i l’enviament de publicitat, i fins i tot aquest no ha reduït personal. Els altres dos, que gestionen places de pàrquing, han tingut beneficis un any més. És curiós que les pèrdues més significatives vinguin del nou centre d’atenció diürna de Vilafant, que rep menys ingressos dels previstos perquè la Generalitat de moment no hi envia tots els usuaris que podria acollir. Per sort la casa té recursos i pot mantenir l’activitat sense perill.

L’assemblea va ser ràpida i sintètica, es van dir quatre paraules de cada secció del grup MIFAS, sense entrar en detalls, de manera que no es va parlar del viatge a València. Es va acabar tot en un matí, la qual cosa em va anar molt bé, ja que així, després del dinar, vaig poder tornar-me’n aviat. Fins i tot vaig tenir temps de fer la migdiada.

dimarts, 17 de març del 2009

cap de setmana a Garriguella

Aquest cap de setmana he anat amb els meus germans a Garriguella, a la casa on vivíem. Feia més de 5 anys que no hi passava una nit. És una cosa que feia temps que volia fer. Ha sigut una experiència xocant, encara estic mig descol·locat.
.

dilluns, 2 de març del 2009

trobada

Mentre els meus companys de residència anaven al Carnestoltes, jo me’n vaig escapar per participar en una trobada de la Fràter de Girona. Quin greu que em sap no disfressar-me i perdre’m la festa... Estic afligit i consternat, però me n’havia d’anar. Quin sacrifici tan gran... Deixo unes fotos de la trobada. Ens va ploure, però vam estar la mar de bé al voltant de l’estufa de llenya. Vam parlar de la Llei de la Dependència i vam menjar pollastres a l’ast.

assemblea del Gironès

L’assemblea de MIFAS del Gironès es va fer als baixos de la residència. Pràcticament va ser un recordatori dels serveis de l’associació, com el servei del SIRIUS, pel qual s’ofereix a qui ho demani assessorament gratuït sobre supressió de barreres arquitectòniques. Va bé que ens els recordin. També es van fer sentir les propostes dels socis, amb idees ben diverses: que es tornin a repartir fulls per demanar respecte pels aparcaments reservats, que es publiqui alguna obra sobre els 30 anys d’història de MIFAS,... Tots van poder dir la seva, amb proximitat i amb el desig de portar per bon rumb l’entitat.