Mentre els meus companys de residència anaven al Carnestoltes, jo me’n vaig escapar per participar en una trobada de la Fràter de Girona. Quin greu que em sap no disfressar-me i perdre’m la festa... Estic afligit i consternat, però me n’havia d’anar. Quin sacrifici tan gran... Deixo unes fotos de la trobada. Ens va ploure, però vam estar la mar de bé al voltant de l’estufa de llenya. Vam parlar de la Llei de la Dependència i vam menjar pollastres a l’ast.
1 comentari:
HOLA JOAN VICEENÇ
m alegro ke la sortida a la frater anès bé, i sento ke no poguessis disfressar-te...jeje un altre any serà
en fi, que vaig seguint el teu blog. suposo que fins demà petons!!
Publica un comentari a l'entrada