escapada a La Seu d’Urgell

Avui la meva germaneta m’ha portat les fotos de l’escapada que vam fer amb els meus germans a La Seu d’Urgell. Ens vam allotjar a l’hotel Nice i hi vam passar dos dies increïbles. La ciutat en general em va semblar accessible, ja que vam poder entrar més o menys bé a tot arreu. Hi vaig anar per veure la Catedral de Santa Maria d’Urgell (1116-1182), l’única catedral enterament romànica de Catalunya. Es pot accedir al claustre i a l’interior de la nau mitjançant unes rampes de metall col·locades sobre els esglaons: són estretes i costerudes, però les pot utilitzar sense dificultats fins i tot una cadira de rodes com la meva. És una catedral bastant més accessible que la de Girona.

.

El segon dia vam anar al Parc Olímpic del Segre, un circuït amb un canal per a fer-hi esports d’aigües braves. El parc és accessible, tot i que els ponts que travessen el canal no ho són, de manera que si el visiteu potser haureu de fer la volta sencera. A l’última foto es veuen unes piragües; la vam fer des del bar-restaurant, al peu de les aigües tranquil·les.

un ascensor al Santuari dels Àngels

La residència de MIFAS ha fet una sortida-dinar al Santuari dels Àngels (1809-XX), un temple d’estil classicista amb molta tradició a Girona. Em feia il·lusió anar-hi i havia llegit a la web que des de 2008 “els discapacitats físics poden anar al cambril de la Mare de Déu accedint-hi pel primer pis de l’hostatgeria mitjançant el nou ascensor”. I és cert, però també cal dir que l’adaptació del lloc no és un model a seguir. Diria que en accessibilitat és entre blau i vermell (alguns llocs fàcils, i d’altres difícils). Hi ha lavabo adaptat, s’accedeix bé a l’hostatgeria i l’ascensor és fantàstic. Però, posats a fer-hi adaptacions, hauria estat millor que haguessin arreglat el camí de pedra que permet rodejar les escales, va ser complicat pujar-lo en cadira de rodes. I no costaria res posar una petita rampa a l’entrada del santuari i en els 3 esglaons que hi ha al mirador. No cal començar la casa per la teulada, crec que abans de fer un ascensor és preferible aconseguir una bona accessibilitat general.

.

una plataforma elevadora a La Salut

El Santuari de la Mare de Déu de La Font de la Salut (1642-1862), amb mirador i hostatgeria, és un temple neoclàssic en el qual podem accedir particularment bé. Aquest any s’hi ha instal·lat una plataforma elevadora per tal que les cadires de rodes puguin entrar al cambril. Abans d’instal·lar-la el lloc ja era accessible: tant el santuari com el restaurant no tenen cap esglaó i al restaurant hi ha dos lavabos adaptats, amb barra i alça. M’han dit que he estat el primer en utilitzar el nou elevador. Amb aquest, crec que el lloc s’ha guanyat un punt verd d’accessibilitat (molt fàcil). També cal esmentar el mirador, amb una vista impressionant de Sant Feliu de Pallerols i la Vall d’Hostoles. La Salut és un indret on m’agrada anar sempre que puc.

uns dies a Sant Feliu

He estat uns dies a Sant Feliu de Pallerols, i he participat en una activitat de la Fràter de Girona. En poso unes fotos.

visita a Núria

El grup d’oci de MIFAS ha organitzat una sortida en autobús a la Vall de Núria. És un lloc agradable, on sempre ve de gust tornar. Hem vist muntanyes, cavalls, un estany i un santuari neoromànic. L’accessibilitat està bé: hi ha lavabo adaptat, ampli i amb barra, i es pot anar més o menys bé a la majoria de llocs en cadira de rodes. Les rampes no són perfectes, però en conjunt és un lloc prou accessible (li poso un punt blau). L’aire era fresc i ens ho hem passat bé.