un pastís de poma diferent

El pastís de poma que hem fet aquesta setmana era del tot diferent dels que havia vist fins ara. La base era completament de talls de poma i a sobre hi havia unes engrunes de farina i mantega. Un cop s’ha cuit al forn, la poma es desfeia a la boca i les engrunes eren cruixents, com si fossin ametlla picada. La voluntària que tenia la recepta ens ha dit que normalment es menja calent i acompanyat d’una bola de gelat de vainilla. El pastís es diu “apple crumble” i és una recepta anglesa. Aquesta setmana la dinamitzadora no hi era, però les voluntàries s’han ocupat de què el taller de cuina de MIFAS es fes igualment i de què els usuaris de la residència hi poguéssim participar.

catifes de flors

La catifa de Corpus de la foto, elaborada amb pètals i herba, representa un colom. No és cap gavina, no ens confonguéssim. La vam fer a la trobada anual de la Fràter al Collell, un lloc força accessible (se li pot donar un punt blau). Les cadires de rodes poden entrar sense dificultats a gairebé tots els espais i hi ha un lavabo mitjanament accessible –no hi ha barra abatible–. Durant la trobada tenim el costum de fer, entre tots, una catifa de flors. És una tradició recent, deu tenir 3 anys. Diuen que les tradicions existeixen quan algú les comença.

calendari en blau i vermell

Han fet el calendari d’activitats amb cartolines blaves i vermelles. Serà per celebrar el 2-0.

pastís de xocolata i cireres

El darrer pastís que van fer els usuaris de MIFAS era de xocolata i cireres. Es va fer amb cacau pur, cireres naturals i pa de pessic, seguint una recepta inspirada en els pastissos d’una voluntària alemanya. Com tots els tallers de cuina per a persones amb discapacitat de la residència MIFAS, es va fer només amb productes naturals i sense sucre, perquè tots en poguéssim menjar.

excursió a la Réserve Africaine de Sigean

A Sigean hi ha un parc animaler seminatural, amb l’espai prou vast per que els animals siguin "salvatges" i expressin llurs comportaments naturals. És la Réserve Africaine de Sigean i l’excursió que hi ha fet el GOM ha sigut un èxit en tots els sentits. Si sovint tenim dificultats per omplir un autobús, aquest cop n’hem hagut de llogar 2. Un guia molt amè ens ha anat explicant, des de l’autocar, la conducta dels animals africans. Ens ha dit que els óssos dormen 15 hores al dia i algú ha comentat "com els funcionaris".

El parc està ben adaptat. Hem pogut circular de meravella en cadira de rodes per tot arreu, des dels dromedaris fins als cocodrils alligator. Hi ha zones de picnic i un self-service. Els lavabos adaptats s’han reformat i millorat en els darrers anys.

Les zebres, amb mala baba, des del circuït en autobús.

Davant d’un elefant, des del circuït a peu.

Pelicans blancs, ben posats per poder-los fotografiar.

Qui ens farà rodolar la pedra?

El president de la Fràter es fa gran, aviat deixarà el càrrec, i no trobem ningú que estigui disposat a substituir-lo. Per això ahir vam decidir que el lema per a aquest estiu serà “Qui ens farà rodolar la pedra?”. Volem transmetre que els que ens beneficiem de les activitats de l’associació hauríem d’implicar-nos-hi més. A tothom li és molt fàcil criticar el que es fa, però a les reunions de preparació no hi ha gairebé ningú. A la d’ahir érem 4. Hem de recordar que les pedres no es mouen soles, que la gent s’ha de moure i s’ha d’implicar en el que per a ells és important. Potser no sóc la persona més indicada per a dir-ho, perquè sóc el primer que no pot estar al capdavant del moviment, però faré tot el que pugui per què l’activitat tiri endavant.

La reunió d’ahir també va servir per preparar les activitats de la colònia d’aquest estiu. Es va parlar de fer venir els capgrossos i els diables de Blanes. També es va parlar de fer un “tupper sex”, però la idea ens va semblar massa trencadora i es va desestimar. Potser passarem un vídeo sobre sexualitat i discapacitat que han editat uns companys fraterns de Màlaga. La nostra discapacitat no ens hauria d’impedir fer res.

.

punts negres d’accessibilitat

Arribar fins al centre comercial Hipercor pot ser un esport de risc per als que ens desplacem en cadira de rodes. Anar-hi des de la residència MIFAS vol dir passar per davant de l’Hotel Melià, on hi ha una mini-rampa que permet pujar a l’acera. Els cotxes sovint hi aparquen al davant (poden fer-ho, perquè és una rampa privada de l’hotel, que sembla construïda al marge de la legalitat) i, quan això passa, els usuaris de cadira de rodes no tenim més remei que ficar-nos per un carril de vehicles, amb els cotxes venint-nos de cara, per tal d’arribar a una altra rampa que hi ha més amunt. Algun dia algú s’hi farà mal.

Ahir al matí vam tenir una reunió amb M. Mercè Teixidor, cap d'àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Girona, per plantejar-li els punts negres d’accessibilitat a la ciutat. En vam sortir amb l’esperança que se n’arreglarien alguns. No és que Girona tingui molts punts negres –crec que en general hi circulem bé–, però és important anar eliminant les barreres que no ens deixen moure amb normalitat.