cap de setmana a Garriguella

Aquest cap de setmana he anat amb els meus germans a Garriguella, a la casa on vivíem. Feia més de 5 anys que no hi passava una nit. És una cosa que feia temps que volia fer. Ha sigut una experiència xocant, encara estic mig descol·locat.

.

trobada

Mentre els meus companys de residència anaven al Carnestoltes, jo me’n vaig escapar per participar en una trobada de la Fràter de Girona. Quin greu que em sap no disfressar-me i perdre’m la festa... Estic afligit i consternat, però me n’havia d’anar. Quin sacrifici tan gran... Deixo unes fotos de la trobada. Ens va ploure, però vam estar la mar de bé al voltant de l’estufa de llenya. Vam parlar de la Llei de la Dependència i vam menjar pollastres a l’ast.

assemblea del Gironès

L’assemblea de MIFAS del Gironès es va fer als baixos de la residència. Pràcticament va ser un recordatori dels serveis de l’associació, com el servei del SIRIUS, pel qual s’ofereix a qui ho demani assessorament gratuït sobre supressió de barreres arquitectòniques. Va bé que ens els recordin. També es van fer sentir les propostes dels socis, amb idees ben diverses: que es tornin a repartir fulls per demanar respecte pels aparcaments reservats, que es publiqui alguna obra sobre els 30 anys d’història de MIFAS,... Tots van poder dir la seva, amb proximitat i amb el desig de portar per bon rumb l’entitat.

amb les voluntàries

A la residència tenim 4 voluntàries europees (de França, Alemanya i Portugal), que estan amb nosaltres entre 6 i 9 mesos. Ahir ens van acompanyar a donar una volta per la Rambla de Girona. Les fotos les vam tirar a la terrassa on vam fer el cacaolat.

XIVè taller de cuina de MIFAS

Aquest cop ha sigut un pastís de poma amb la massa elaborada pels mateixos usuaris de la residència. Anteriorment ja s’havia fet un pastís de poma (amb la massa de pa de pessic), i ara s’ha provat una recepta diferent. El taller de cuina per a persones amb discapacitat física de la residència MIFAS ja ha fet pizza, panellets, pastís de pinya, crema, xocolata,... Tot els ha quedat boníssim. Com sempre, s’han utilitzat ingredients aptes per a diabètics i per a dietes estrictes: margarina light i fructosa en lloc de sucre. Crec que s’han fet veritables obres d’art.

convidat

El dissabte en Quim de Palafolls ens va convidar a dinar a casa seva. Vam menjar llom a la sal amb salsa de ceps. Boníssim, la Marta és una molt bona cuinera. Hi vaig anar amb l’Alba i l’Albert, dos amics de Banyoles, que van conduir la meva furgoneta. Penjo una foto en què sortim en Quim i jo.

.

una d’autobusos

Intentar agafar un autobús urbà en cadira de rodes és una autèntica caixa de sorpreses, perquè no saps si podràs pujar-hi fins que hi ets a dins. La sorpresa d’ahir va ser positiva: L’autobús que vaig intentar agafar no tenia rampa (tot i que era adaptat, la rampa havia desaparegut, cosa bastant freqüent), però el conductor, molt amable, va trucar per mòbil a la seva empresa i, al cap d’una estona, em van enviar un vehicle adaptat que em va recollir, només a mi, i em va portar al meu destí. Em van facilitar el viatge de tornada amb el mateix mitjà i, a sobre, no em van cobrar el primer trajecte, per haver-me hagut d’esperar.

Crec que es van portar molt bé amb mi. Durant el sopar, ho vaig comentar a la Raquel, una companya de taula, i em va dir: “Això només et passa a tu, perquè et veuen seriós i et respecten. A mi no m’ho fan, potser perquè em veuen jove; crec que em prenen el pèl”. No sé si és cert. Segurament TMG no enviarà un vehicle adaptat cada cop que una persona amb discapacitat no pugui pujar a un autobús d’una línea que en teoria és adaptada. En tot cas, m’agrada veure que encara hi ha persones que intenten adaptar el servei per arreglar el teu problema (si és possible). És una mostra reconfortant de sentit comú.