forat d’ascensor sense ascensor

Anar en metro a Barcelona en cadira de rodes és una experiència que no recomano: saps per on has entrat, però no saps per on podràs sortir. Cal agafar tres ascensors per arribar a l’andana, i uns altres tres per sortir a la superfície. Massa aparells que poden fallar. Aquest diumenge la meva germana va insistir en què ho provés. Prèviament havia preguntat per telèfon si les estacions que havíem d’agafar eren adaptades. Cap problema, li van dir. Però, quan arribem a Lesseps, ens trobem que en el forat de l’ascensor no hi ha ascensor. Ella, molt enfadada, li pregunta a l’empleat perquè li havien dit que era accessible, i aquest li respon “que sí que és accessible, mira: hi ha ascensor”. Es referia a un dels tres que cal agafar, el que baixa fins al punt de venda de tiquets. Sí, però: i per anar fins a l’andana? No s’havia parat a pensar-ho. Vam haver de sortir dues estacions més enllà, i agafar uns quants autobusos per desfer el camí fet de més. Definitivament, sempre que pugui demanaré un taxi.

cap de setmana de MIFAS a Blanes

Els socis compromissaris de MIFAS, els que vam assistir a l’assemblea general, vam poder participar en una trobada a l’hotel Blaumar en què es van tractar temes d’oci accessible. Vam veure un recull fotogràfic d’activitats promogudes per l’associació i una exhibició de ball en cadira de rodes, vam provar unes bicicletes adaptades –handbikes– i vam participar en un taller de risoteràpia. Recordo que en una de les dinàmiques de risoteràpia ens llançàvem unes pilotes i, quan una s’extraviava, la recollien uns participants-satèl·lit que anaven fent bip bip bip. Va ser divertit, i va servir per què ens coneguéssim tots millor.

.

.

a l’ajuntament de Ripoll amb en Puigcercós

Hem anat amb la Junta de MIFAS a l’Ajuntament de Ripoll per una entrevista amb en Puigcercós, el president d’ERC. En Pere li ha dit que la Generalitat tarda molt a pagar i en Puigcercós s’ha justificat dient que tots estem igual. Li hem dit que les entitats de Girona no estan prou representades en els òrgans de Catalunya, com el PRODEP. Al final, en Pere li ha explicat l’oferta de turisme adaptat de les comarques gironines i li ha demanat que la Generalitat en faci difusió i la promogui. Això sí que li ha interessat. A Olot es pot donar una volta en un globus que està adaptat per què hi pugi gent en cadira de rodes. Seria bo que els turistes ho sabessin. En Puigcercós ens ha dit que ho entenia. Com a mínim, li ha demanat a en Pere una targeta per si ha de contactar amb nosaltres.

escapada a La Seu d’Urgell

Avui la meva germaneta m’ha portat les fotos de l’escapada que vam fer amb els meus germans a La Seu d’Urgell. Ens vam allotjar a l’hotel Nice i hi vam passar dos dies increïbles. La ciutat en general em va semblar accessible, ja que vam poder entrar més o menys bé a tot arreu. Hi vaig anar per veure la Catedral de Santa Maria d’Urgell (1116-1182), l’única catedral enterament romànica de Catalunya. Es pot accedir al claustre i a l’interior de la nau mitjançant unes rampes de metall col·locades sobre els esglaons: són estretes i costerudes, però les pot utilitzar sense dificultats fins i tot una cadira de rodes com la meva. És una catedral bastant més accessible que la de Girona.

.

El segon dia vam anar al Parc Olímpic del Segre, un circuït amb un canal per a fer-hi esports d’aigües braves. El parc és accessible, tot i que els ponts que travessen el canal no ho són, de manera que si el visiteu potser haureu de fer la volta sencera. A l’última foto es veuen unes piragües; la vam fer des del bar-restaurant, al peu de les aigües tranquil·les.

un ascensor al Santuari dels Àngels

La residència de MIFAS ha fet una sortida-dinar al Santuari dels Àngels (1809-XX), un temple d’estil classicista amb molta tradició a Girona. Em feia il·lusió anar-hi i havia llegit a la web que des de 2008 “els discapacitats físics poden anar al cambril de la Mare de Déu accedint-hi pel primer pis de l’hostatgeria mitjançant el nou ascensor”. I és cert, però també cal dir que l’adaptació del lloc no és un model a seguir. Diria que en accessibilitat és entre blau i vermell (alguns llocs fàcils, i d’altres difícils). Hi ha lavabo adaptat, s’accedeix bé a l’hostatgeria i l’ascensor és fantàstic. Però, posats a fer-hi adaptacions, hauria estat millor que haguessin arreglat el camí de pedra que permet rodejar les escales, va ser complicat pujar-lo en cadira de rodes. I no costaria res posar una petita rampa a l’entrada del santuari i en els 3 esglaons que hi ha al mirador. No cal començar la casa per la teulada, crec que abans de fer un ascensor és preferible aconseguir una bona accessibilitat general.

.

una plataforma elevadora a La Salut

El Santuari de la Mare de Déu de La Font de la Salut (1642-1862), amb mirador i hostatgeria, és un temple neoclàssic en el qual podem accedir particularment bé. Aquest any s’hi ha instal·lat una plataforma elevadora per tal que les cadires de rodes puguin entrar al cambril. Abans d’instal·lar-la el lloc ja era accessible: tant el santuari com el restaurant no tenen cap esglaó i al restaurant hi ha dos lavabos adaptats, amb barra i alça. M’han dit que he estat el primer en utilitzar el nou elevador. Amb aquest, crec que el lloc s’ha guanyat un punt verd d’accessibilitat (molt fàcil). També cal esmentar el mirador, amb una vista impressionant de Sant Feliu de Pallerols i la Vall d’Hostoles. La Salut és un indret on m’agrada anar sempre que puc.

uns dies a Sant Feliu

He estat uns dies a Sant Feliu de Pallerols, i he participat en una activitat de la Fràter de Girona. En poso unes fotos.