un ascensor molt esperat

Han posat un ascensor a la Casa de Cultura de Girona. És una gran notícia, perquè s’hi fan actes culturals molt interessants i fins ara no hi podíem assistir. El dijous de la setmana passada el vaig estrenar. L’havien d’inaugurar el divendres, però el van posar en funcionament un dia abans perquè pogués assistir a la primera xerrada del cicle “Les formes de l’arquitectura”. La veritat és que el personal de la Casa de Cultura s’ha preocupat molt perquè hi pogués anar. Fins i tot em van dir que, si l’ascensor no podia entrar en funcionament aquell dia, intentarien canviar el lloc de la xerrada per a fer-la a l’auditori Josep Viader, que està a la planta baixa. Els ho agraeixo de veritat.

en Quim ens ve a veure

(13/09/2008)
En Quim de Palafolls i la seva dona ens han vingut a veure. Feia un munt d’anys que no els veia i la seva visita m’ha fet molta il·lusió. A la imatge se’ns veu amb la Lourdes, que viu en una habitació veïna a la meva a la residència MIFAS. Espero que ens puguem tornar a trobar aviat.

M’he fet una foto amb la Roser, una cuidadora en pràctiques que als matins va a cuidar en Quim a casa seva. Avui és el seu últim dia de pràctiques.

viatge València dia 3

(13/09/2008)
El Museu de les Ciències (2000) § té 4 plantes amb aparadors dedicats a ciències com la física o la biologia. Destaca un gran pèndol de Foucault de 30 metres, un invent que mesura la velocitat de rotació de la terra. En general, els continguts del museu em van semblar normalets. Diuen que el CosmoCaixa de Barcelona és bastant millor. Encara no veig clar què hi té a veure la ciència amb una estàtua gegant de l’increïble Hulk.

En quant a l’edifici, a mi em van agradar les voltes interiors, que són immenses i tenen un aspecte futurista. L’estètica de l’exterior, inspirada en un esquelet de dinosaure, és més qüestionable. L’accessibilitat és bona: tot i que l’ascensor central podia haver sigut més gran i millor comunicat amb les plantes, vam poder entrar a tot arreu. En la meva opinió, val la pena anar-hi per admirar l’edifici, una de les grans obres de Santiago Calatrava, encara que el contingut del museu ens pugui decebre.

És recomanable donar una volta per la resta de la Ciutat de les Arts i les Ciències §. El Palau de les Arts (2005) § és un teatre d’òpera impressionant, una de les millors obres de Calatrava. Sembla una nau espacial, com altres edificis del mateix arquitecte inspirats en les formes aerodinàmiques d’ocells i peixos. El Palau, des de l’exterior, sembla un besuc amb la boca oberta.

Per acabar, vam visitar el Museo Fallero §, on s’exposen els ninots indultats des de 1934, vam anar a una sessió de cine IMAX a l’Hemisfèric (1998) §, un edifici en forma d’ull, i vam sopar al centre històric de València. Tant el Fallero com l’Hemisfèric són accessibles i molt interessants. Del dia següent, el del retorn, poca cosa se’n pot dir, ja que el viatge de tornada va ser tranquil i vam arribar puntualment.

viatge València dia 2

(12/09/2008)
El primer matí a València el vam dedicar a l’Oceanogràfic (2002) § de la Ciutat de les Arts i les Ciències §. Diuen que és l’aquari més gran d’Europa. El disseny, amb pavellons de vidre en forma de nenúfar, és de l’arquitecte Félix Candela, col·laborador de Santiago Calatrava. Cal estudiar bé el mapa, els pavellons s’assemblen molt, per la qual cosa nosaltres ens hi vam perdre un parell de vegades.

Alguns participants van dinar al restaurant Don Pelayo i en van quedar molt satisfets: hi van menjar una paella valenciana que els va encantar per només 9 €. A la tarda vam fer una visita guiada pel centre històric de la ciutat. La guia, la Bea, ens va acompanyar al palau de la Generalitat valenciana (XV-XVI), la catedral (1262-XVIII) i la Llotja de la Seda (1482-1498). A la Llotja no tots hi vam poder entrar, perquè hi havia esglaons, però es pot veure una part de l’interior a través de la porta d’entrada. La catedral sí que és del tot accessible.

viatge València dia 1

(11/09/2008)
València és una ciutat ben arreglada, plana i molt accessible. En arribar, després de 6 hores i mitja en autobús, ens vam instal·lar a l’hotel, el Sidorme de Paterna §, un lloc correcte, econòmic i molt nou. L’hotel disposa de 4 habitacions adaptades (més que molts altres); la resta d’habitacions són àmplies, de manera que les cadires de rodes també hi poden accedir, i totes tenen televisió i aire condicionat. No hi ha cuina, només un menjador on els clients poden portar-hi menjar o encarregar alguna cosa a Tele-pizza. Pel preu que ens van demanar, crec que l’hotel està molt bé.

A la tarda vam donar una volta pel port i per la platja de la Malvarrosa. El port és un lloc elegant, des d’on es veu part del circuit de F1 que passa per la ciutat. El passeig de la platja em va semblar idèntic als de molts pobles de la costa de Girona. Hi ha restaurants on fan la típica paella valenciana, però si es busca un bon lloc els preus són d’escàndol. Vam tornar a l’hotel aviat, cansats del viatge.

preparació del viatge a València

El dissabte vam fer la reunió de presentació del viatge adaptat a València que ha organitzat el GOM. Som 29 persones amb moltes ganes de participar-hi. Tenim previst veure algunes de les millors obres de Calatrava, a part d’altres elements de la ciutat, com les falles i la Llotja. El projecte és engrescador, la qual cosa ha facilitat que hi impliquéssim una bona colla de socis.

taller de cuina a MIFAS

Ahir els usuaris de la residència MIFAS van fer la primera sessió del taller de cuina, que va consistir en l’elaboració de dos pastissos. És el primer cop que el centre organitza una activitat de cuina per als usuaris, tots persones amb discapacitat física. Els que tenen una mobilitat més reduïda hi van col·laborar escampant el caramel i col·locant les galetes. Els més autònoms també van participar-hi abocant-hi el flam i la xocolata. Es van fer servir només productes naturals, dietètics i sense sucre (amb fructosa), perquè els usuaris amb necessitat d’una dieta especial en poguessin menjar. L’activitat va ser un èxit en participació, i està previst, per a una propera sessió, fer un taller de pa.

la cooperativa de garriguella

La Cooperativa de Garriguella § és un dels cellers amb més tradició en l’elaboració del vi de l’Empordà. Les reformes de 2008 hi han incorporat una botiga i un bar on es fan tapes i tasts de vins. És recomanable provar el granissat de garnatxa i el de sangria. El de sangria em va encantar.

És un bon lloc per a anar de visita. Hi van autocars de jubilats que hi paren a provar el vi del país. Si els visitants venen en un grup nombrós, es poden repartir en grups de 20. S’està preparant una sala d’audiovisuals per a mostrar als clients el procés d’elaboració del vi. Encara no està acabada, però s’espera inaugurar-la en breu.

La reforma també inclou una façana nova, un magatzem i unes caves per a envellir el vi. Les caves eren un deute històric de l’entitat: era estrany que un celler amb tanta tradició com la Cooperativa Agrícola de Garriguella no disposés d’un espai adequat per a elaborar vi de reserva. Per fi s’ha esmenat aquesta mancança.

.
L’accessibilitat del recinte és correcta: dues rampes permeten entrar-hi (tot i que una d’elles té una pendent pronunciada), un elevador permet baixar a les caves i hi ha lavabo adaptat. Potser és per l’orgull d’haver viscut al poble durant tants anys, però la façana nova de la Cooperativa em va semblar preciosa.

platja accessible

La platja de Sant Antoni de Calonge és la més còmoda d’utilitzar pels usuaris de la Residència MIFAS. El mes d’agost hi van tres cops per setmana. Ahir hi vam anar, i en vaig fer un parell de fotos. A part dels serveis habituals en les platges accessibles (cadires amfíbies, passarel·les, personal de suport,...) disposa d’una zona d’ombra àmplia i còmoda, amb terra i sostre de fusta. Ahir gairebé ningú no es va banyar, perquè el cel estava encapotat i feia fresca, però normalment s’utilitzen les 5 cadires amfíbies (més que suficients) i el personal de suport les condueix amb molta amabilitat.

Us deixo un enllaç a una Guia de Platges Accessibles d’Espanya. Veureu que a les comarques gironines n’hi ha a Roses, Calonge, Cadaqués, Pals i Torroella de Montgrí. En la nostra opinió, la millor és la Platja de Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge.

bungalows Nova Vida

Els bungalows de la Residència Nova Vida de Roses estan pensats per una parella gran relativament autònoma, amb necessitats de suport puntual. La meva àvia hi viu sola i utilitza alguns dels serveis de la Residència: menjador (tot i que pot esmorzar i sopar al bungalow), consulta mèdica, teleassistència i serveis complementaris (perruqueria, podologia,...).

Davant del bungalow hi ha un petit jardí. A la foto es veuen dues portes, però les dues són de la mateixa unitat d’habitatge: una condueix a la cuina-sala d’estar i l’altra al dormitori. Al dormitori (no en tinc foto) hi ha dos llits individuals, un armari emportat i, al fons, un lavabo adaptat amb rentadora. La sala d’estar és personalitzable. Hi ha espai per posar-hi sofà, televisió, prestatgeries i taula. Quan jo hi vivia amb ella, a la taula hi tenia un ordenador amb connexió a Internet. Ara ella hi té una ràdio. La cuina consta de fogons elèctrics i nevera, i està separada de la sala d’estar per un moble baix.

Crec que, dins de les seves possibilitats, el bungalow és una bona opció. Quan hem anat a veure l’àvia, l’hem vist contenta. El darrer cop ens va ensenyar el jerseiet que està fent pel besnét que li ha de néixer el setembre. Felicitats, cosinet.

excursió adaptada al Tibidabo

El parc d’atraccions Tibidabo ha anat incorporant atraccions des de 1899 i actualment en conté algunes que són accessibles. El GOM hi va organitzar una excursió el dissabte passat, amb un autocar que va quedar ple molts dies abans de la data de sortida. Ben cert que no tots vam poder pujar a les muntanyes russes, però sí que vam gaudir d’altres atraccions, com el laberint de miralls, que eren del tot accessibles en cadira de rodes. Dos ascensors ens van transportar als diferents nivells del parc, i vam estar passejant entre víkings i ruïnes asteques. Vam dinar a la zona de picnic, que compta amb taules de fusta, humidificadors i pèrgoles cobertes d’estora per a menjar a l’ombra. A cada taula hi caben, una mica justes, dues cadires de rodes.

El que més ens va agradar va ser la vista des del mirador: la ciutat de Barcelona es va desplegar als nostres peus amb tots els seus monuments, edificis i avingudes emblemàtiques. Impressionant.

Un últim apunt: es pot accedir a l’interior de la basílica del Sagrat Cor (1902-1961), situada a l’entrada del parc. Val la pena veure els mosaics de la cripta i l’edifici neogòtic que hi ha al damunt. Vaig comprar unes postals del temple a la botiga de records i la dependenta em va dir: si vols pots entrar-hi, hi ha un ascensor. No vaig poder dir que no. Tot i així, els vaig visitar en poc temps, perquè estaven a punt de començar dos casaments. En sortir, vaig fer una foto a una de les núvies en el moment d’entrar a l’altar.

en una foto del diari

El dissabte vaig sortir en una foto del Diari de Girona. La notícia parlava d’unes obres al centre de la ciutat que van provocar uns embussos. El fotògraf del diari anava tirant fotos i, per casualitat, vaig sortir en una.

visita a ALTEM

Fa poc vam visitar amb els companys de feina els centres de la fundació ALTEM. A la foto estem davant de la seu-taller de l’entitat, que atén persones amb discapacitat psíquica de l’Alt Empordà. Després vam visitar les dues residències de la fundació: la que tenen als afores de Figueres i les dues llar-residències noves que estan posant en marxa al centre de la ciutat. Va ser una visita instructiva i molt enriquidora.

.

excursió adaptada al Museu del Ferrocarril

Ens havien dit que el museu era adaptat, i efectivament ho era. Però cal tenir en compte un parell de detalls:

1. L’ascensor que puja al pis on hi ha l’audiovisual és més aviat petit i només hi cap una cadira de rodes, per la qual cosa no és recomanable anar-hi amb un grup nombrós de cadires. A l’excursió que va organitzar el GOM (Grup d’Oci de MIFAS) n’hi havia 13, de manera que vam tardar molt en pujar i baixar del 1er pis i ens va quedar poc temps per veure la resta del recinte.

2. No us espanteu si veieu un munt de grava i uns rails insuperables davant del dipòsit de locomotores: és cert que les cadires de rodes no hi poden passar per davant, però es pot entrar amb comoditat a la part coberta del dipòsit i veure les locomotores des de darrera. El dipòsit de locomotores és la part més interessant del museu.

Les dues fotos estan fetes per Anna Ma Guillén. Per acabar, us deixo un enllaç a la web del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. No en feu massa cas: a la web sembla un museu gran i impressionant, però en realitat, amb l’excepció del dipòsit de locomotores, és petit i poc espectacular.

els fan pobres

Els poders públics van prometre que els serveis socials s’universalitzarien, és a dir, que deixarien d’adreçar-se només als més pobres i que passarien a ser també per a les classes mitjanes. S’ha complert el que es prometia? Diria que a mitges. És cert que ara tothom, sense distinció d’ingressos, té dret als serveis socials. Però hi ha una trampa: si no ets pobre, et fan pobre.

Un cas molt evident és el de les quotes dels usuaris de residència: la Generalitat ha establert unes aportacions que poden privar-los de tots els seus ingressos, excepte una petita quantitat, igual per a tothom, que se’ls garanteix com a “diners de lliure disposició” (també s’anomenen “diners de butxaca”) per a les seves despeses personals. Aquest any els deixen amb 190 euros al mes.

Podria dir-se que l’administració els fa pobres. En primer lloc, 190 euros al mes és una quantitat insuficient perquè una persona jove pugui portar una vida normal. Intenteu-ho, veureu com gasteu més. En segon lloc, no és lògic fixar una quantitat idèntica per a tothom, sense deixar possibilitats d’aconseguir més ingressos. Si un usuari té la pensió mínima –miserable– no contributiva, es queda amb 190 euros; si té una pensió millor, es queda amb 190 euros; si treballa i té un sou mileurista, es queda igualment amb 190 euros. Res del que faci no li permet millorar la seva situació.

Crec que aquest sistema de pagament és una perversió de la idea d’igualtat. Les persones, fins i tot les que tenen limitacions, no han de resignar-se a què “els visquin la vida”, sinó que han de prendre les regnes de la seva existència, superar-se contínuament, fixar-se reptes nous i més alts cada vegada, no renunciant a realitzar-se plenament. L’actual govern d’esquerres podria assumir-ho, perquè les esquerres no han pretès mai defensar la igualtat absoluta, ni tan sols en el comunisme de Stalin. Es pot defensar la igualtat progressiva, o la igualtat d’oportunitats, però s’ha de deixar un marge a la iniciativa de l’individu. Altrament es perverteix la idea d’igualtat.

Un últim apunt: aquest any els diners de butxaca han pujat, respecte a l’any anterior, menys que l’IPC de 2007. Per tant, la capacitat adquisitiva ha disminuït. Si abans els usuaris de residència eren pobres, ara encara ho són més.

amb les àvies

La Festa de la Primavera de Garriguella està dedicada a la gent gran del poble. A l’àvia Quimeta, que viu a Garriguella, li agrada convidar-nos (als seus nets) al dinar de la Festa i nosaltres procurem assistir-hi, ja que és una de les poques ocasions en què ens reunim en família. Aquest any l’arròs a la cassola va ser deliciós.

Després del dinar vam anar a Roses a veure l’àvia Catalina. Viu en un bungalow de la residència Nova Vida, un petit habitatge amb cuina, sala d’estar i jardí, que, en ser al costat d’una residència per a gent gran, té disponibles molts dels serveis de la residència. Les dues àvies van estar molt contentes de veure’ns... i nosaltres de poder passar el dia amb elles.

les flors de MIFAS

L’associació MIFAS va exposar un aparador floral a l’interior del Teatre Municipal en el marc de ‘Girona, Temps de flors’ 2008. La composició estava feta amb culleres i forquilles de plàstic: quatre culleres juntes formaven una tulipa i un mànec amb trossets de forquilla es convertia en flors de diferents formes i colors. L’efecte era preciós, la gent comentava que els hi havia agradat molt.

_

Els autors de l’aparador van ser els usuaris del Taller ocupacional de MIFAS de Riudellots de la Selva. La idea va sortir d’una monitora del taller, que va explicar que un any el seu fill va fer, a l’escola, una rosa de sant Jordi amb un sistema similar.

A la foto hi sortim en Paco i jo. Estem davant d’una porció de gespa amb flors naturals, que coronava la composició floral. La segona foto és un detall de les flors de l'associació. Ambdues estan fetes per Montse Boix.

la llei de gossos d'assistència

S’està fent una llei (per cert, molt divertida) sobre els gossos d’assistència. Són els que acompanyen els cecs, els que assisteixen els discapacitats o els que donen una alerta mèdica a les persones que pateixen epilèpsia.

Diu l’avantprojecte que els gossos d’assistència han de tenir el passaport europeu. És a dir, jo puc existir sense tenir el passaport, però el gos no. També diu que han de portar implantat un xip amb la identificació electrònica. No diu si l’han de portar a l’orella, a la pota o a la cua.
D’altra banda, es regulen aspectes sobre el seu ús. El dret a l’accés als llocs no es pot exercir si el gos presenta signes de manca d’higiene. Per exemple, si voleu entrar a un cine amb un gos ple de puces i polls, poden dir-vos que no hi entreu. Sort que han pensat en posar-ho per escrit. A més, s’estableixen faltes greus i molt greus: No portar-lo al veterinari és una falta greu. De faltes molt greus n’hi ha ben poques, gairebé és necessari que te’l segrestin.

Estic segur que aquesta normativa serà útil en molts casos. Però crec que valdria més que Acció Social es dediqués a assumptes més urgents, com la implantació de la Llei de supressió de barreres arquitectòniques, que ara mateix és un simple suggeriment que queda en mans de la bona voluntat dels alcaldes.

la catedral en flors

A les escales de la catedral hi havia unes bandes de flors que sortien dels costats i que convertien l’escalinata en un camí sinuós fins a la porta del temple. Era només una de les moltes meravelles de 'Girona, Temps de flors 2008'.















Hi hauria d’haver posat una foto on les flors fossin l’element central, però no he pogut resistir la temptació de posar-n’hi una en la qual es veiés clarament la façana barroca de la catedral (s. XVIII-1961).



Aquí ens veieu a en Paco i a mi, als peus de l’escalinata de la catedral.

excursió adaptada a Ripoll

El monestir de Ripoll és en gran part accessible. Una gran rampa de fusta amb força pendent permet baixar els 5 esglaons de l'església. Altres rampes més petites permetrien entrar a la capella de Sant Eudald i a la botiga de records. L'entrada al porxo no té esglaó. No es pot accedir al claustre.

El Grup d'Oci de MIFAS hi va organitzar una excursió de 43 persones. Hi havia 15 cadires de rodes, que hi van poder entrar amb facilitat.

´











Aquí ens veieu, mirant bocabadats el pòrtic romànic del segle XII. El monestir és preciós!

foto a l'ICASS

Apa com es TREBALLA!!! En Marino i jo fent la llista de residències de gent gran de Girona.

enllaç a MIFAS

enllaç a mifas. Això és una altra prova.

prova 01

Això és una prova.