El parc d’atraccions Tibidabo ha anat incorporant atraccions des de 1899 i actualment en conté algunes que són accessibles. El GOM hi va organitzar una excursió el dissabte passat, amb un autocar que va quedar ple molts dies abans de la data de sortida. Ben cert que no tots vam poder pujar a les muntanyes russes, però sí que vam gaudir d’altres atraccions, com el laberint de miralls, que eren del tot accessibles en cadira de rodes. Dos ascensors ens van transportar als diferents nivells del parc, i vam estar passejant entre víkings i ruïnes asteques. Vam dinar a la zona de picnic, que compta amb taules de fusta, humidificadors i pèrgoles cobertes d’estora per a menjar a l’ombra. A cada taula hi caben, una mica justes, dues cadires de rodes.
El que més ens va agradar va ser la vista des del mirador: la ciutat de Barcelona es va desplegar als nostres peus amb tots els seus monuments, edificis i avingudes emblemàtiques. Impressionant.
El que més ens va agradar va ser la vista des del mirador: la ciutat de Barcelona es va desplegar als nostres peus amb tots els seus monuments, edificis i avingudes emblemàtiques. Impressionant.
Un últim apunt: es pot accedir a l’interior de la basílica del Sagrat Cor (1902-1961), situada a l’entrada del parc. Val la pena veure els mosaics de la cripta i l’edifici neogòtic que hi ha al damunt. Vaig comprar unes postals del temple a la botiga de records i la dependenta em va dir: si vols pots entrar-hi, hi ha un ascensor. No vaig poder dir que no. Tot i així, els vaig visitar en poc temps, perquè estaven a punt de començar dos casaments. En sortir, vaig fer una foto a una de les núvies en el moment d’entrar a l’altar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada