La residència de MIFAS ha fet una sortida-dinar al Santuari dels Àngels (1809-XX), un temple d’estil classicista amb molta tradició a Girona. Em feia il·lusió anar-hi i havia llegit a la web que des de 2008 “els discapacitats físics poden anar al cambril de la Mare de Déu accedint-hi pel primer pis de l’hostatgeria mitjançant el nou ascensor”. I és cert, però també cal dir que l’adaptació del lloc no és un model a seguir. Diria que en accessibilitat és entre blau i vermell (alguns llocs fàcils, i d’altres difícils). Hi ha lavabo adaptat, s’accedeix bé a l’hostatgeria i l’ascensor és fantàstic. Però, posats a fer-hi adaptacions, hauria estat millor que haguessin arreglat el camí de pedra que permet rodejar les escales, va ser complicat pujar-lo en cadira de rodes. I no costaria res posar una petita rampa a l’entrada del santuari i en els 3 esglaons que hi ha al mirador. No cal començar la casa per la teulada, crec que abans de fer un ascensor és preferible aconseguir una bona accessibilitat general.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada