El grup d’oci de MIFAS ha organitzat una sortida en autobús a la Vall de Núria. És un lloc agradable, on sempre ve de gust tornar. Hem vist muntanyes, cavalls, un estany i un santuari neoromànic. L’accessibilitat està bé: hi ha lavabo adaptat, ampli i amb barra, i es pot anar més o menys bé a la majoria de llocs en cadira de rodes. Les rampes no són perfectes, però en conjunt és un lloc prou accessible (li poso un punt blau). L’aire era fresc i ens ho hem passat bé.
2 comentaris:
blau vol dir que és fàcil, però no pas molt fàcil. (seria verd).
De tota manera, a Núria hauríem de dir-los que afinessin una mica, que ja toca.
Cuidat
Crec que l'accessibilitat de Núria no és verda, diria que és poc més que blava. Les rampes exteriors són dolentotes (acaben en un esglaó) i per entrar al self-service ens van haver d’ajudar. A més, ens havien dit que al nou cremallera hi havia lloc per a 13 cadires de rodes, però realment va ser complicat encabir-n’hi 11. I, per voler que el cremallera sortís a l’hora, van deixar una cadira de rodes a l’estació i van tancar les portes quan només faltava un minut perquè la cadira pugés. El conductor va veure com la Sílvia venia corrents cap a ell amb la cadira de la Lourdes i, tot i així, va decidir tancar portes i engegar màquines. Crec que no es mereixen un punt verd.
Publica un comentari a l'entrada